Ja era hora !!!

Per fi algú o alguns que tenen la valentia de demanar la opinió al poble sobre un tema que per a alguns es molt important. No val dir que si la constitució diu això, que ens estimarien menys des de les espanyes, que no podem separanos, etc., NO, la resposta ha de sortir de la consulta popular, com qualsevol democràcia, i a partir d’aquí saber quin és el resultat.
I tot això us ho dic perquè he llegit que l’ajuntament de Arenys de Munt, farà una, consulta a la població, ho hem de dir així perquè no se’ls permet dir que és un “referèndum” o “consulta popular” per saber si volen un estat català independent.
La proposta ha estat recolzada per tots els partits politics del municipi a excepció del PSC, així doncs animo a la resta de poblacions de Catalunya a plantejar una consulta com aquesta als seus conciutadans, i saber realment que pensen sobre aquest tema.

Control d'alcoholèmia

Us penjo un video que m'han enviat i m'ha fet molta, moltíssima gràcia, quin tio aquest. Té collons, o més ben dit, porta una merda que no s'aguanta.

A ningú que se li acudeixi ara fer igual quan us parin la patrulla dels mossos d'escuadra, ehh !!

El meu primer compostador

Abans d’ahir vaig finalitzar la construcció del meu primer compostador. No ser si funcionarà o si està ben fet, però d’una cosa n’estic orgullós, i és que ja han passat dos dies i no ha caigut !!!
He estat remenant amb foros i pàgines varies, i al final he fet un mix de tot i le realitzat al meu gust.
El compostador està fet de fustes de palet, juntament amb un quants, per no dir molts tornillos, per tal que tot quedi ben agafat. La part de dalt sobre, és una porta per tal de poder-hi tirar els restos orgànics, restos de menjar i altres. I per altre banda tenim la porta inferior, que servirà per enretirar l’abono un cop s’hagi transformat de forma natural tot aquests restos orgànics.

Si algú se'n vol fer un, el link que us deixo ho explica molt bé, fet amb fustes i palets.

http://foroantiguo.infojardin.com/showthread.php?t=158969

Aquí us deixo unes fotos del meu compostador.

Crisis? Per qui !!

Aquest dies només tenim en boca la paraula, CRISIS, que si l’atur s’està incrementant tant, que si aquella o l’altre empresa ha plegat, que si el veï l’han acomiadat, etc., però i del tercer món, qui en parla? Com afectarà aquesta crisi a la gent més desfavorida? I el que aquí col·laborava amb alguna donació a ONG i ara ben just en té per ell perquè ja no treballa, o el qui no vol fer donacions per que qui sap el dia de demà si.... I els països del primer món, els quals destinen un petit, molt petit percentatge del seu PIB?
I per cert, segons noticies del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, les previsions són que la crisi provocarà que 90 milions de persones més estiguin en situació de pobresa extrema en aquest any.
Però aquesta crisi, pels països pobres no és la primera, sinó que n’és una més, primer va ser la crisi dels aliments, desprès els dels combustibles i ara una crisi que per desgracia afecta globalment a tots els països, i provocada en gran part per la mala praxis del sistema financer.
Només una dada a tenir en compte segons un portaveu de Oxfam, “la asseguradora AIG (asseguradora en problemes de liquiditat a causa de la crisi financera) ha rebut 50.000 milions de dòlars més d’ajuda que tots els països pobres junts”.

Qui estigui interessat en les perspectives del FMI i del BM us deixo link amb “Informe sobre Seguimiento Global 2009”.

http://siteresources.worldbank.org/INTGLOMONREP2009/Resources/GMR2009-Spanish_ovw.pdf

Temps d’espàrrecs

Aquest any, diguem gràcies a la pluja o al temps esbojarrat que fa, és any d’espàrrecs. Nomes cal sortir pels camps i marges de la comarca per veure com ramats d’una espècie lliure i abundant, anomenat "personus jubilatus", campen lliurament en busca d’aquest llarg i prim tresor que creix entre les herbes i marges dels camps.
L’espàrrec, anomenat (Asparagus officinalis) es la gemma comestible de l’esparreguera, un arbust embolicat que creix en moltes regions del món, una d’elles aquí, i sort perquè estan boníssims.
Una de les maneres de cuinar-los que més m’agraden es fer-ne una truita d’espàrrecs, fantàstics. Si es el cas com aquest any, on n’hi ha en abundància, es poden congelar, i així en pot disfrutar tot l’any.
Qui vulgui saber més dels espàrrecs i les seves propietats es pot visitar la següent adreça:

http://www.botanical-online.com/esparragoscatala.htm

Un cap de setmana per…

Fa uns dies varem tenir la necessitat de marxar, esvair-nos de la rutina que portàvem a sobre, el fer el mateix cada dia i cada cap de setmana.
Així, que varem marxar i varem decidir anar a un poblet de Osca, un poblet on el Josep M ja hi havia estat, i on deia que era tan bonic.
Així que, apa, cotxe i fer la ruta cap a....Alquezar, si Alquezar, un petit poble, on només hi viuen uns 180 habitants, fixes, però que els caps de setmana es duplica o més, i els estius, temporada de barranquisme i rutes a peu o bici, es triplica o més.
Aquella zona, ubicada a la “Sierra de Guara”, fins no fa molts anys era una zona agrícola i ramadera exclusivament, però arrel de l’arribada de gent francesa van dinamitzar el turisme i van promocionar i posar de moda el barranquisme, escalada, etc.
Ara, poble que viu quasi exclusivament del turisme, es lloc de trobada d’escaladors i gent que practica el barranquisme.
Doncs bé, no cau gaire lluny, nomes a uns 200 i pico quilometres de Vilafranca del Penedès, i a unes 2 hores i mitja, sempre a velocitat dintre dels límits.
Per anar a parar a Alquezar, la manera més ràpida, no diem la més bonica, es agafar l’autopista direcció Lleida, un cop arribem a Lleida, ens agafem la carretera direcció Monzón, i un cop arribem a Monzón, on podem visitar el fantàstic castell que tenen sobre la vila, agafem direcció Barbastro. En aquesta zona, alies zona vinícola de Somontano, hi tenim varies bodegues molt interessants les quals es poden visitar, però la que sobresurt per sobre de les demés, encara que només varem visitar aquesta, es la Irius, i si la veieu per la carretera, ho entendreu, direcció Barbastro, venint de Monzón a la dreta. Es espectacular, una bodega totalment nova, fa un parell d’anys que està oberta, i si no us raca gastar-vos 10 € us ho recomanem visitar-la, per moderna i espectacular.
Doncs, un cop arribem a Barbastro, agafem una altre carretera direcció cap a Alquezar.
Ja veureu que es un poblet molt bonic i acollidor, lloc on un es pot relaxar i pot disfrutar de la natura, passejant o fent el que un més li plagui.
Pel que fa a l’allotjament, no us preocupeu, hi ha molt a triar, encara que per Internet molts d’ells no hi son.

Sorolla a BCN

L’altre dia vam llegir que feien una exposició de Sorolla al MNAC de Barcelona, i desprès de varis caps de setmana de voler anar-hi, al final vam poder aquest dissabte.
L’exposició es centra amb una petita part dels quadres de Sorolla, en concret amb uns que els hi va encarregar la Hispanic Society of America de New York, per tal que dongues una visió de l’Espanya d’aquella època.
Quan hem sortit de veure l’exposició, hem reflexionat un moment sobre el que havíem acabat de veure, i si, son fantàstics, uns quadres gegants, que la majoria pintava “in situ”, amb un nivell de detall fascinant, com a fotografies pintades, i jugant amb la llum i les ombres com ningú.
Els quadres son de diferents regions de la península, Galícia, Catalunya, Andalusia, Extremadura,etc, i on Sorolla reflecteix els productes, festes o vestits típics de la zona.
I pensa que tot això fa centenars d’anys, doncs no, això si que ens va xocar, fa tan sols cent anys com qui diu, una Espanya totalment diferent a l’actua’l hi ha la que hem conegut.

Per qui la vulgui anar a veure l’exposició està des de 20 febrer al 3 de maig de 2009.
Per cert, es gratuïta, que això encara la fa més atractiva : )

Aprofitan el bon temps

Avui aprofitant el bon temps que feia, solet i bona temperatura, hem agafat la moto i ens hem permès una petita volteta, i ens hem acostat a Sitges.

Ens hem trobat que al passeig de la platja feien el Festival Internacional de Patchwork. Crec que hem arribat a l'hora justa, ni molta ni poca gent, just per poder caminar i admirar aquests fabulosos treballs.

Per qui no sàpiga que és el Patchwork, consisteix en crear a base de trossos de roba, més o menys rectangulars, una manta, un tèxtil de vestir o el que un vulgui.

Sembla mentida la feinada que porta, i les figures que realitzen, dignes d'admirar. Et pots trobar des de fabulosos quadres, fundes de coixí, mantes, etc. tots fets amb molta gràcia.

Aquí en teniu un exemple.

Gran Torino

Títol: Gran Torino

Director: Clint Eastwood

Repartiment: Clint Eastwood, Brian Haley, Geraldine Hughes, Brian Howe, John Carroll Lynch, William Hill, Joan Cusack, John Goodman, Kristin Scott Thomas, John Lithgow

Productor: Clint Eastwood, Bill Gerber, Robert Lorenz, James Murakami, Jerry Bruckheimer

Temps: 116 minuts

Any: 2009

País: EE.UU.

Distribuïdora: Warner Bros.


Com no, anar a veure una pel·lícula del senyor Clint Eastwood és apostar a cavall guanyador, com sempre no ens deix de sorprendre, amb bones pel·lícules i amb unes interpretacions millors.
Crec que no he vist cap pel·lícula del Clint Eastwood que m’hagi deixat indiferent , i que a la vegada m’hagi agradat, bé, poder ni va haver una que no hem va agradar molt, la vaig trobar una mica pastelon, “Los puentes de Madison”.
Aquesta nova pel·lícula, si nomes has vist el tràiler i tens en compte el nom de la pel·lícula, alies cotxe dels anys 70 americà, t’imagines un altre tipus de pel·lícula, o al menys jo m’ho imaginava, però un cop la acabes de veure, veus que es una pel·lícula on deix al descobert varies, per no di moltes de les misèries de les persones, de la cultura i vida americana, i de la societat.
A traves d’un personatge el qual interpreta el senyor Clint Eastwood, un excombatent de Corea i extreballador de la Ford retirat, i el qual se li acaba de morir la seva dona.
Aquest personatge, Walt Kovalski, és un racista empedreït, però que degut al fenomen de la immigració es troba vivint en mig d’un barri ple de coreans, i negres, on la llei de les bandes impera.
En fi una pel·lícula per veure, la qual et farà riure, pensa i plorar, tot combinat durant els 116 minuts que dura la pel·lícula.

Puntuació: 4,9 / 5

Bienvenidos al Norte

Títol: Bienvenidos al Norte (Bienvenue chez les Chtis)

Repartiment: Kad Merad, Dany Boon, Anne Marivin, Philippe Duquesne

Director: Dany Boon

Any: 2008

País: França

Temps: 01:46:00

Distribuïdora: Wanda Films

Una pel·lícula que per casualitat vaig sentir per la radio que deien que estava molt bé i que era molt divertida. I fe de Déu, si que n’és de divertida, i una de les coses que ho demostra és que va ser record de taquilla a França.
És una pel·lícula que trenca amb els topis francesos, amb gags i tocs d’humor molt bons.
La pel·lícula va d’un carter que desprès de fer-ne algunes de bones “ trastades”, és enviat com a càstig al nord de França, on es creu que serà un infern per ell, i on descobreix que tots els tòpics que te dels francesos del nord son inexistents. Ell se’n va a viure al nord, mentre que la seva dona es queda a viure al sud. Allà descobreix un lloc fantàstic on viure i amb una gent acollidora, i on viu de meravella, cosa que la seva dona no sap, ja que es creu que ho està passant molt malament. Un dia la seva dona decideix anar-lo a visitar, i llavors ......, si voleu saber que passa mireu-la, que és molt divertida i passes un bon moment.

Puntuació: 4,5 / 5

On van a parar els diners d'elles.....tota una intriga a descobrir

Noies!! espero els vostres comentaris...i nois també! jeje

El Metge

Títol: El metge

Escriptor: Noah Gordon

Editorial: Columna-Proa

Pàgines: 590

Per començar dir-vos a opinió meva, i fent un símil amb el vi, ja que som de la terra, que és com un bon vi. Diríem que un bon vi a mesura que passa el temps millor és, doncs aquest llibre crec que és igual, a mesura que vas llegint pàgina rere pàgina millor és, fins que arribes al final, i llavors desitges que continues, però no, s’acaba.
La novel·la al meu entendre, és distreta, narrant detalls de l’època medieval a Europa i a orient, i et submergeix amb la vida, aventura i penúries del protagonista, en Rob Cole.
Aquest es un jove que viu a Londres, i que arrel d’una sèrie de situacions és veu empès a recórrer per Anglaterra acompanyat un barber cirurgia. Llavors se n’adona que ha nascut per guarir a la gent i veient que la medicina a Anglaterra està molt endarrerida, s’aventura a anar a terres llunyanes, a Pèrsia en busca dels grans metges àrabs, perquè li ensenyin el secret de la medicina.
El seu viatge cap a Pèrsia, el portarà a travessar Europa, a disfressar-se de jueu, a lluitar, fugir i enamorar-se per tal de sobreviure a l’aventura.
En fi, una gran aventura que tal com dic al principi, s’ha m’ha fet curta. Trobo que qui vulgui endinsar-se en aquella època i treure’n detalls de les maneres de viure, conèixer una mica la cultura i religió musulmana i jueu d’aquell temps, aquesta novel·la n’és l’ideal.

Puntuació: 4,95 / 5

La Revolució

Títol: La Revolució

Autor: Jordi Casanovas

Direcció: Jordi Casanovas

Repartiment:

Roser Blanch- Sandra
Clara Cols-Cris
Borja Espinosa- Eduard
Mireia Fernández- Isa
Pablo Lammers-Fran
Sergio Matamala- Javier
Alícia Puertas- Aina

Una nova obra de teatre de la companyia FlyHard que vam anar a veure al teatre Cal Bolet de Vilafranca del Penedès.
Com totes les obres de la companyia, tenen un toc d’humor, i sobretot al meu entendre molt de missatge. Les anteriors que hem vist d’ells, han estat Andorra i Neoburning Generation, i La Ruïna.
Aquesta nova es diu La Revolució. L’argument principal es centra amb la Laura i la Cris que treballen en la creació d’un nou videojoc. Aquest videojoc captura els sentiments de les persones, les pors, les emocions, i ha de ser una revolució en el món dels videojocs. Aquest el presenten a una empresa multinacional per produir-lo i promocionar-lo. El joc es capaç de pensar com el jugador, i crear una partida exclusiva per a ell. Aquí apareixen les diferencies entre la Laura i la Cris, amb punts de vista diferents. I ja no explico més, qui estigui interessat en veure-la, que hi vagi.
Aquí teniu el link de el Teatre Villaroel, amb un petit joc el qual et permet comprar les entrades sols per 10 euros.

http://larevolucio.lavillarroel.cat/

Us animo a tots a anar a veure l’obra.

La boda de Rachel

Títol original: RACHEL GETTING MARRIED ( LA BODA DE RACHEL)

Any: 2008

País: USA

Direcció: JONATHAN DEMME

Repartiment: ANNE HATAWAY, ROSEMARIE DEWITT, MATHER ZICKEL, BILL IRWIN, ANNA DEAVERE SMIT, ANISA GEORGE, DEBRA WINGER

Productora: SONY PICTURES CLASSICS

L’altre dia va anar a veure la pelicula en versió original. Sort que va valdre la pena, perquè sortir de casa amb el fred que feia era una bogeria.
Bé, la pel·lícula va ser interessant, i la historia tal com ja podem observar amb el títol, gira entorn del casament de …. Rachel.
Però no es com qualsevol pel·lícula xorra americana, de nuvis que s’emborratxen, despedides de solter, etc, sinó que es una pel·lícula seria, i que te com a principals protagonistes dues germanes, una, la que es casa, Rachel, i l’altre Kym, que es la germana petita, la qual surt d’un programa de desintoxicació de drogues i retorna a casa pel casament de Rachel.
Però dins la família existeix una gran tensió, ressentiments, i tristesa, tot degut a uns fets que van passar fa uns anys, on Kym va tenir un accident de cotxe mentre estava col·locada i va matar el seu germà petit.
En fi doncs, perdó, records, ressentiment, tendresa, amor de germanes, amor de pare, etc, una mica de tot, i no us expliquem més, recomanem veure-la.

Puntuació: 4 / 5