7 capítol - Viatge a Tailandia

8-11-2007 CHIANG MAI Avui ens hem deixat anar, ens hem llevat tard, a les 8:00 hores, i un cop canviat i nets, agafem els trastos i cap a fer un curs de cuina, bé jo no, només la Núria, jo a mirar i a degustar. L’escola on hem anat es diu Smart Cookery i el preu que ens ho fan es de 700 baths, però amb una mica més d’esforç ens hauria rebaixat el preu segurament.
El curs ha estat força bé, fent diversos plats, entre ells Pad-Thai, plat extremadament fàcil de fer i molt bo, i un cop finalitzat el curs et donen un llibre de receptes, es clar que amb angles.
Finalitzat el curs de cuina, fem una petita caminada per la Old City, a veure diversos Wat, tots gratuïts, i desprès ens hem mogut cap a un mercat que ens havia recomanat un company del curs de cuina, el mercat en concret es diu Wararot, que crec que està ubicat al “barri xino” de la ciutat. Hem arribat una mica tard, ja que moltes tendes ja tancaven això vol dir que tancaven a les 18 hores, forces coses, de tot, barato i sense guiris, per cert, es l’únic lloc on hem vist tendes de menjar d’insectes.
Després de tot, massatges, la Núria un d’herbes aromàtiques (500 baths) i jo un de Thai (100 baths). Un cop relaxats, tocava sopar i on millor que el mercat nocturn de Gate Chiang Mai, allà avui a tocat menjar Pad-Thai de porc i cap a dormir.
9-11-2007 CHIANG MAI Ens llevem, preparem les maletes per poder marxar a la tarda, direcció a Udon Thani. Un cop fetes, les deixem a la recepció de l’hotel. Sortim en busca del lloc on surten els cotxes-taxi que van al Doi Suteph, muntanya i temple que estan al costat de Chiang Mai.
Després de parlar amb varis xofers, i no arribar a cap acord, ja que tots et demanen entre 400-600 baths per portar-t’hi, un senyor ens comenta que el lloc on surten taxis especials direcció a Doi Suteph, i bé de preu (40 baths) es a la banda nord de la Old City.
Un cop allà, constatem que el preu és de 40 baths, sempre i quan hi hagin uns mínims de deu persones. Ens esperem i aconseguim ser 8 persones, i negociem un preu de 50 baths.
Un cop arribem, després de moltes curves en la carretera, i un ascens de més de 900 metres, ens trobem una muntanya i un temple similar a Montserrat, molt turístic i a la vegada religiós.
Ens i estem una hora i baixem, temps suficient per veure-ho tot. Anem a dinar amb tranquil·litat, ja que sortim desde Arcade Bus Station a les 19 hores cap a Udon Thani, viatjet amb bus de 12 hores, i no ser si allà dins es més un autocar o una nevera amb rodes, carai, quin fred.
Anem passant les hores com podem.

El celler

Autor: Noah Gordon
Número de pàgines: 382
Editorial: Roca Editorial



Llibre el qual desenvolupa l’historia a finals del segle XIX, agafant fets importants d’aquella època i barrejant-los amb ficció creada per l’autor. Es un llibre de lectura fàcil i el qual enganxa a mesura que vas avançant la trama.
Centra la historia amb un noi, el Josep Alvarez, el qual emigra a França i al cap d’uns anys torna a la seva Catalunya, i intenta posar en practica els consells i mètodes que s’apliquen a França, pel cultiu de les vinyes i per fer un vi de qualitat, ja que en aquelles èpoques es feia un vi vulgar en les contrades catalanes.
Historia molt interessant pels que no tenen coneixements de la vinya, ja que explica certs detalls de com es treballa, i també explica per sobre la manera que feien i com vivien en aquella època el dia a dia.
La meva valoració es que val la pena llegir-lo . A + +

6 capítol - Viatge a Tailandia

6-11-2007 Per no trencar la rutina, ens llevem ven d’hora, per tal de poder fer les maletes i agafar el primer bus direcció a Chiang Mai. Aixa doncs, carreguem les maletes i agafem un tuk-tuk i cap a la Bus Station, on allà agafem el bus de les 7.15 h, el primer que surt.
Ens esperen 6 hores de tortura, ja que els seients son incomodes i hi ha molts sotracs a la carretera. Encara que el bus si està força bé, ja que no hi ha molta gent i podem estar força amples i el preu es de 234 baths, amb A/C.
Un cop arribem a Chiang Mai, una mica rebregats, agafem el primer tuk-tuk direcció al nostre hotel, el Sumit Hotel, hotel bastant destartalat, però net i tranquil, situat a la Old City.
Així doncs, deixem les maletes i prenem el primer contacte amb la fabulosa Chiang Mai,....o més ben dit, Salou-Mai, això es guirilandia, qui no vulgui veure guiris que no vingui a veure aquesta ciutat.
Sopem com de costum al Night Market, mercat fet expressament pels turistes i cap a dormir.

7-11-2007 Son les 6.30 h i sona el despertador, sortim ràpid de l’hotel, amb la intensió de fer un petit trekking per la “selva”. Així que entrem a la primera agencia de trekkings i contractem una sortida pel mateix dia.
Anem a esmorzar i ens passen a buscar a les 8.30 h una furgoneta per anar a fer el trepig, ens costa 700 baths per persona i consta de una hora de trekking, tour amb elefants, dinar, rafting amb barca de canyes de bambú i la tornada a Chiang Mai.
S’ha de dir, que com a bons guiris també teníem de fer una d’aquestes súper excursions.
Una recomanació, si feu el rafting de canyes de bambú, porteu bambes que es puguin mullar. Es molt, molt comercial aquest tipus de packs.
Un cop tornem, passem per l’hotel i anem cap a sopar. Recomanem anar a les parades de menjars que hi han a la Gate Chiang Mai, al sud de la Old City, pots menjar de tot i bé de preu, pinxos 5 baths, plats 20 baths, i el més important de tot, sense gaires guiris.
Un cop tips de menjar, anem a donar un tom per el Night Bazar i a dormir.

Cicló a Birmània

Aquests dies ens ha impactat la noticia del cicló que ha afectat el país de Birmània. Segons les dubtoses xifres oficials els morts podrien ascendir als 100.000 morts.
El cicló que tenia un radi d’acció de entre 600 i 800 km de diàmetre en vents de entre 190 i 240 quilometres, va fer grans destrosses i va provocar la pujada del nivell del mar inundant així tot el golf i la desembocadura del riu Irawaddy, una de les zones més importants del país en producció d’arròs.
Segons diuen els mitjans de comunicació, la junta militar no va avisar a la població de l’imminent arribada del cicló, com sempre indeficients i desastrosos.
Esperem de tot cor que la gent d’aquest país, pugui recuperar part dels objectes materials perduts, i que puguin refer les seves vides.
Així mateix, esperem que la junta militar, deixi de mal portar i oprimir el poble i pugui haver-hi un canvi a millor a Myanmar/Birmània.

La ruïna

Avui diumenge hem anat a veure l’estrena d’una obra de teatre feta per la companyia Flyhard Theatre Company, amb Jordi Casanovas al capdavant al Teatre Cal Bolet de Vilafranca del Penedès.
Es una obra on es centre amb un grup de persones joves les quals no tenen ingressos suficients per poder mantenir-se durant el dia a dia.
L'obra porta fins a l’extrem una situació d’un possible crack financer, criticant i deixant esment de la fragilitat de l’economia tant la macro com la microeconomia, amb tocs d’humor i sàtira.
Realment es una obra divertida, amena i molt recomanable si es te la oportunitat de anar a veure.
Es podrà veure pròximament al Teatre Villaroel a Barcelona.

5 capítol - Viatge a Tailandia

5-11-2007 Avui sí, ens ho mereixem, i ens toca llevar-nos sense despertador, ens sentim cansats, ja que ahir a la nit dues alemanyes les quals havíem vist al bar de la Guest House, i que s’havien pres cerveses XL, no tenien ganes de callar i tota l’estona bla bla bla, a part hi havia un generador a prop i quan ficaves el cap al matalàs només sentíem aquell maleït soroll del generador.
Un cop llevats, mini autobús i cap a la Old City de Sukhothai, un cop allà lloguem bici (40 baths) i cap a passejar. Les distancies son un pel llargues, però al ser tot pla ajuda a no cansar-se tant. Primer anem a veure els temples de la part est de la Old City, el Wat Sorasak, que es gratuït, chedi amb base amb elefants, molt maco i fotogràfic. Desprès anem al Wat Phra Pail Luang, temple crec estil Kmer, ja que te chedi en forma de panotxa de blat de moro. Abans hem passat per la oficina de turisme que esta davant de unes de les entrades del Wat Phra Pail Luang, i que tenen una maqueta de la Old City, la qual et fas una lleugera idea del gran que es/era el recinte.
A continuació hem anat cap al Wat Sri Chum, temple molt impressionant, el qual pel davant te una paret amb un tall al mig d’accés a un gran buda assentat, el qual s’entreveu pel mig de l’escletxa.
La Núria ha comprat incens i hem fet una ofrena i pregària.
Seguidament, la gran patejada, hem anat cap al temple Wat Spahan Him, temple al nord del recinte de la ciutat i a una bona distancia, al menys a 4 km., però això no es tot, al arribar, ens trobem que aquest està a dalt d’un turó, a 200 m d’alçada i amb un caminet de pedres de 300 metres, es esgotador, però un cop allà, les vistes son molt bones, i en el temple resideix una estàtua buda dreta força curiosa. La temperatura apreta, ja que estem a 28-29º, i això es nota.
Apa doncs, ara la tornada cap a la zona interior de la Old City, però abans d’arribar a les muralles, parem a dinar amb un petit restaurant molt tranquil, on la dificultat de l’idioma, ens impedeix entendrens a l’hora de triar els plats, demanem Pad Thai i ens porten arròs, però es igual, ens ho mengem acompanyat d’una sopa molt bona, total una ganga ( 130 baths).
Anem cap a la ciutat i traves les muralles, o més ben dit, tres marges o dics de terra amb aigua entre ells, això representa que son les muralles, i anem direcció cap al Wat Sra Sri (entrada 100 baths) la qual es molt maca, amb stupa i columnes e imatges de budes. Després cap al Wat Sri Sawai, temple amb 3 chedis estil kmer, i un cop vist aquest anem a veure el Wat Thraphang Thom, temple que realment no val la pena veure.
Per cert, estaven preparant els escenaris per la festa de la lluna plena que serà el dia 23-24 de novembre.
Un cop feta la ruta, deixem les bicis, i tornem cap a la Guest House. Allà fem una merescuda migdiada, i un cop feta anem a voltar per la ciutat i a sopar igual que ahir, un Pad Thai al mateix lloc (55 baths), i tips cap a dormir.

Que passarà??

Que creieu que passarà amb l'aturada del sector de la construcció aquí a Espanya? Com s'haurà de solucionar la gran quantitat d'aturats que ja comencen a haver-hi, i els que vindran amb aquest mig any contat que queda i el pròxim any.
A més, tenim de tenir en compte, que per desgràcia la conjuntura econòmica no acompanya en la situació, i que sembla que s'acosti, si no es que ja està a sobre una crisis econòmica a nivell mundial.
Jo des de la meva desconeixença en el món econòmic, les coses les veig bastant crues, cada cop més aturats, més competència de costos a nivell industrial per part dels països emergents, entre els que trobem països de l'est i Xina.
No se com acabarà, poder sembla pessimista, però com sempre l'economia son cicles i esperem que desprès de tot això vinguin temps bons.

Long Way Round

Fa uns dies que vaig veure els set capítols del viatge que varen fer l’Ewan McGregor i en Charley Boorman, passant per diferents països.
Aquest viatge que varen fer consistia, en sortir de Londres, país natal dels dos i finalitzar a Estats Units, New York, passant per diversos països de Europa, Ucraina, Mongòlia, Rússia i Estats Units i realitzant més de 32.000 km.
Realment, aquest parell, juntament amb l’equip van fer aquesta sèrie de capítols molt interessants i distrets.
Comencen desde el preparatiu, el qual preparen la ruta, triant la moto i equip, i obtenen els visats pertinents per poder trevassar tots els països.
S’ha de dir que gràcies a ser famosos, tots dos son actors, tenen un suport econòmic i mediàtic important al darrera, però que fan molt amè el serial i enganxa, al menys crec que a tots els que som moteros.
Tots dos, juntament amb un camera van equipats amb dues motos BMW F1150GS, moto que pel que es veu es una tot-terrenys.
Crec que per tots els moteros i no moteros es una sèrie que s’ha de veure, pels paisatges, gent i comentaris que es fan.
Molt Recomanable. A + + +

Benvinguda pluja !!

Per fi, avui diumenge s'ha decidit el temps a ploure amb una mica d'intensitat, ja era hora perquè la cosa ja començava a ser una mica preocupant.
Sembla que així al menys, la vinya, els sembrats i els fruiters rebifarant una mica, ja que fins al moment quasi ve no havien tastat ni una gota d'aquest preuat be, i per nosaltres els ciutadans també ens serà bo.

Esperem que es cumpleixi la vella dita de:

Pel maig, cada dia un raig.

Cometas en el cielo

L’altre dia vam estar veien la pel·lícula “Cometas en el cielo”, pel·lícula americana la qual narra la vida d’un noi afganès que marxa del seu país Afganistan, pels problemes de la guerra i que retorna al cap de molts anys i veu en que s’ha convertit aquell país.
Realment crec, que es una gran pel·lícula, ja que presenta i ens ensenya la problemàtica de la guerra, la religió, el fanatisme i les diferencies entre castes del propi país.
La pel·lícula es un pel dura, com ja veureu, i ja no us explico res més que sinó ja sabreu massa.
Altament recomanable. A + + +

Finalistes de la lliga

Si senyor, ens hem de felicitar, l'equip en que jugo a basquet amateur, a la lliga de Basquet del Penedès, hem arribat a la final, no ha pogut acabar amb victoria, però hem arribat a la final i hem quedat subcampions, i això es un merit, ja que no hi haviem arribat mai.
També hem de felicitar al nostre Capità i President vitalici, el Joan, que ha estat escullit com a millor jugador regular de la lliga.
Moltes felicitats a tots, Joan, Ricard, Marcel, Santi, Oscar, Alexis, Andreu, Peña, Ferran, Escudero, LLuis i Josep M.

FORÇA BASQUET FONT-RUBÍ !!

Quina marejada !!!!!!!

Ostia tu, avui si que tingut emocions fortes! He anat a fer un vol amb un avió d'acrobàcies, un regal de Nuria. I buffff, hem començat tranquils, sortint de l'aeroclub de Sabadell, i una vegada hem estat a dalt, he començat a notar les ràfegues del vent i la mala llet que té aquell trasto. Per començar inicialment, ha fet un mig gir, i després ens hem col·locat del revés, tenint totes les vistes per sobre dels nostres caps. A continuació, ha fet un bucle, quina sensació més estranya, veus com puja a tota ostia i després com fa la tornada i baixa, notant la pressió de la gravetat. Però el més fort i més dur, és la maniobra que ha fet després, pujant a tot drap a dalt i parant el motor i deixant-se caure cap a baix, molt fort, molt molt fort. Jo que no em marejo mai, hi li he tingut de dir que anes amb calma o veuria el que em vaig menjar per sopar i dinar.
Hem passat per sobre la Mola, notant la mala llet que portava el vent avui, ja que l'avió es movia bastant. I d'allà cap a la pista d'aterratge, encara que faltava fer una maniobra més, però jo ja no podia, hem fet un aterratge amb vent lateral, que provocava que l'avió se n'anés de costat. Però tot bé, una sensació acollonant, ja que he sortit amb un mareig a sobre que no m'ho hauria imaginat mai.No em feu gaire cas a tot el que he dit, és una experiència molt Recomanable.