Com cada estiu, i quan arriba el calor, tenim noticies d’ell, si el nostre estimat….. mosquit tigre. A Catalunya, cada any va augmentant la població d’aquesta espècie i implantant-se més en el territori. El mosquit te com a nom Aedes albopictus i es d’origen asiàtic. Les primeres colònies es van detectar a l’any 2004 al Vallés Occidental, i des de llavors s’ha anat estenent per altres comarques. Un dels consells a seguir perquè aquests no apareguin per casa teva, es intentar evitar tenir aigües estancades, ja que allà es on crien les larves. Aquest mosquit tigre acostuma a pica més vegades que un d’autòcton i a més també ho fa a llum del dia. Bé doncs, ja sabeu una miqueta més, per si no ho sabíeu del nostre/vostre animaló de companyia.
Què serà de nosaltres en un futur, si continuem sent tan egoistes, i només mirem pel present i pel nostre propi benestar. S’està fent un dany irreparable al pulmó del nostre món, l'Amazones. Tal com s’observa a la foto, la part verd fosca es la selva, i les més clares, son les zones de cultiu que dia rere dia van creixent i treien terreny a la selva. Hem de pensar que tan l'Amazones com altres zones verdes del món s'estan destruint diàriament, i hem de pensar que aquestes zones, hi ha una extensa diversitat d’espècies e insectes, i plantes que poden extingir-se. A més segons estudis fets sobre l'Amazones, es te comprovat que l'explotació agrària sobre terrenys de la selva amazònica, a llarg termini no son productius. Pensem que tot el que puguem fer el dia d'avui ens repercutirà pel dia de demà, i el demà és i serà dels nostres fills.
Avui he llegit una noticia que m’ha sorprès, fa referència a l’actor Pepe Rubianes, al qui una associació, per dir que son alguna cosa, “Asociación por la Defensa de la Nación Española”, va denunciar per unes declaracions fetes al programa “El Club” del canal TV3, on es veu que ultratjava a Espanya, amb comentaris on es referia a la unitat d’Espanya amb termes escatològics. Al mes de maig de 2007 va ser arxivat el cas, però ara l’audiència de Barcelona ha reobert el cas, ja que diuen que el cas no va ser portat correctament. Mai més ven dit, quines ganes de remenar la mer.... que tenen alguns. Des de el nostre bloc, donem tot el nostre suport moral al senyor Pepe Rubianes, gran actor, i suposo que millor persona, no tenim el gust.
Pel·lícula de producció Franco-libanesa, que es situa a la ciutat de Beirut, i on expliquen les histories de cinc dones que es reuneixen en un saló de bellesa. Una d’elles es musulmana i s’ha de casar, però no es verge, el qual suposa un problema, l’altre es lesbiana, un altre es veu que es fa gran i fa tot el possible per semblar-se més jove, l’altre es sacrifica per cuidar la seva germana gran i l’altre esta enamorada de un home casat. La pel·lícula es força interessant, perquè retrata una mica, així crec, la vida de una ciutat, Beirut, especial i a la vegada reprimida per unes lleis molt dures. Així doncs, aquestes dones estableixen uns lligams especials i parlen sense pors dels seus amors i problemes al saló de bellesa sense por de ser jutjades. El nom de la pel·lícula ve donat a la pasta que utilitzen al Líban per depilar-se, que tal com diu el títol es “Caramel”.
13-11-2007 SURIN Ja abans d’explicar el dia, us faig saber que ha sigut un dia descepcionant, no ens ha sortit res bé, us ho explico. Ens hem llevat d’hora i hem agafat un autobús cap a Khorat, un cop allà hem agafat a les 10 h el tren direcció Ubon Rachida, i aquí la nostre primera indignació, ens col·loquen en un tren Special Express, recomanació, no l’agafeu, es molt molt car, ja que per un trajecte de 3 hores ens han cobrat 354 baths/persona. Un cop arribats a Surin, ens pensàvem que seria una ciutat maca, rural, però per sorpresa nostre, tot el contrari. Agafem un Tuk-Tuk per anar a la Guest House Pirom’s House, recomanada en la Lonely Planet, però ens trobem que està a uns 2 km del poble, encara que semblava força correcte (400 baths) i com que volíem mourens pel poble hem anat al SangThong Hotel, altre recomanació, no hi aneu, es bastant brut i a les nits hi ha molt de moviment, no ser si m’explico, dones, homes que truquen, crits, soroll, etc.... crec que no cal dir més. A la tarda hem anat a la única agencia de turisme que hem vist, ja que un cop estudiat la possibilitat d’anar per si mateixos a les ruïnes Kmer dels voltants es molt difícil. Ens han demanat per anar a les ruïnes Kmer Si Saket, que estan a la frontera amb Cambotja, uns 3.400 baths, lo qual trobo una mica excessiu, encara que es per tots dos un dia sencer. Així doncs la tarda l’hem vaguejada pel poble, el qual no hem trobat cap encant, excepte algun elefant que ja havien arribat pel festival d’elefants de Surin. Els hotels tripliquen preus durant el festival. A la nit vam anar al mercat a sopar, on hi havia una gran varietat de pinxos i altres.
12-11-2007 PHIMAI Sobre avui no hi ha gaire coses a explicar, només que ens hem llevat a les 6:15 per arribar ben d’hora a l’estació d’autobusos per agafar el bus que va direcció a Bangkok, però tenim com objectiu parar a Nakon Rachima, o també anomenada Korat, per després agafar un autobús direcció Phimai. Un cop agafem el bus de les 8:30 ens ha tocat aguantar 6 hores d’autobús. Un cop arribem a la cruïlla de la carretera que va en direcció a Phimai, veiem uns francesos que baixaven i que havíem sentit que deien que anaven a Phimai, així que nosaltres fem el mateix, tenint el dubte de si fem el correcte. Desprès hem vist que realment sabien el que es feien, ja que el cap de 20 minuts esperant ha passat el bus que va a Phimai. Arribats a Phimai, ens allotgem a la Guest House BoonSiri, i ens instal•lem a una habitació per 6 persones, però amb la sort que només hi estem nosaltres, per 250 baths. Deixem les bosses i ens disposem a anar a veure el complex de ruïnes de Phimai (entrada 40 Baths/persona), i que trobem que son fantàstiques, amb una majestuositat i grandiositat fora del comú. Inclòs la Núria que no li agraden gaire les pedres, aquestes li semblen força interessants. Desprès a sopar, que amb tantes hores d’autobús no hem esmorzat ni dinat. Així que donem un tomb pel mercat, ens prenem uns pinxos de porc i desprès anem a un local-restaurant on hi havia un parell de buscones, una d’elles no sabíem si era buscona o buscon, ja m’entaneu, no?, i per cert, a part d’això ens vam menjar un Pad-Thai molt bo i uns Noodles Phimai que estaven excel•lents i molt picantons. I cap a dormir que com sempre hem de matinar.
La traducció de la sàtira gràfica diu així: "Doncs si aquest coi d'estrangers catalans vénen a Baviera de ben segur que els farem parlar bavarès, redéu"
Des de aquest modest blog, animo a tota la gent que el llegeixi, a que facin boicot a la companyia aerea Air Berlin, la qual va fer fa uns dies unes manifestacions en menyspreu de la llengua catalana, i la publicació d’una sàtira en la seva revista “Air Berlin Magazine”. El senyor Joachim Hunold, director general de la companyia, considera que no pot utilitzar la llengua catalana en els seus vols amb destí o origen a territoris on el català és oficial perquè en cas de fer-ho, "els que viatgen a Galícia o al País Basc voldran que ens hi adrecem en gallec o en basc". Així doncs, veien la prepotència i la visió que tenen de la nostre llengua i del nostre país, animo a tots i totes a boicotejar i no utilitzar la companyia de vols Air Berlin, ja que això els hi farà mal, perquè tenen com a un dels objectius prioritaris, créixer quota de mercat a Catalunya.
Gràcies al gran discurs del gran senyor Jean-Claude Trichet, d’ahir, on va comentar que mantindria el tipus d’interès al 4 % a l’Eurozona i que molt possiblement amb la següent reunió els apujarien, avui hem tingut la gran noticia que el famós Euribor a 12 mesos, el que s’utilitza normalment pel càlcul de les hipoteques, a pujat al 5,418 %, molt per sobre del seu record a l’any 2000, on va marcar el 5,33 %. Això, juntament amb l’encariment del carburant i els aliments, es una bomba de rellotgeria pel creixement que pugui tenir l’economia espanyola al llarg d’aquest segon semestre i primer de 2009.
El cap de setmana del 24 i 25 de maig, o sigui aquest cap de setmana passat, es va celebrar el torneig de bàsquet a la població de Rieux-Volvestre, a la regió de Haute-Garonne a França. Us explico, jo soc integrant d’una colla d’amics els quals juguem i som aficionats al bàsquet, i juguem normalment al poble de l’Alt Penedès, Font-Rubi. Aquest poble està ja fa anys agermanat amb la població de Rieux-Volvestre, i cada any hi han jornades d’agermanament, tant esportives com culturals. Aquest any tocava que l’equip de bàsquet es desplaçes cap a Rieux, per tal de jugar el torneig amistós juntament amb altres 4 equips de la zona. La jornada va començar divendres i va ser dura, ja que vàrem quedar a l’estació de autobusos de Vilafranca del Penedès, i ens esperaven 315 km fins a Rieux. Un cop i som tots sortim, i al vespre, cap a les 22 hores arribem al pavelló, per tal de distribuirnos per les diferents cases. El dissabte al mati es fa una visita a Cazerres, per tal de visitar el mercat, llàstima que ens va fer mal temps, i per la tarda es disputa el torneig, el qual el nostre equip en va sortir invatut. Per cert, les noies acompanyants, tan forofes del bàsquet, eehhh, van aprofitar per marxar a visitar Tolouse. A la nit sopar sorpresa, on ens van regalar per àpat una paella, per cert molt bona, i molt plena de carn, evidentment no com les d’aquí. Al diumenge, esmorzar, despedida i tornada amb molta pluja pel camí cap a casa.
10-11-2007 NONG KHAI En els moments que m’he despertat, mentre anàvem amb bus, m’he adonat que el nostre conductor de bus, anava a tota llet, anava avançant camions i cotxes com si fos allò un deportiu. Total, 12 hores fins a Udon Thani. Un cop s’arriba a la part est de Tailàndia, ja es veu que es respira un ambient diferent, més relaxat, la gent te unes faccions diferents, més amables, i no es tan turístic. Allà mateix, a l’estació de bus agafem un altre bus cap a Nong Khai, que ens costa 40 baths, i dura el trajecte 1 hora. Aquí a Nong Khai, els únics pesats son els dels Tuks-tuks, el resta de la població son molt calmats i tranquils. Tenim el primer contacte amb el gran riu Mekong, es gran, però me l’imaginava molt més gran, ja que me l’esperava tan immens i gran com el que vam veure a Birmània, el Ayewardi. Anem a allotjarnos al Muut Me Guest House, però ens trobem que esta ple, així que continuem buscant i anem a parar a un que esta molt bé, i que es diu Runa Thai, i que surt l’habitació doble per 300 baths. Nong Khai, te un mercat extens paral•lel al riu Mekong, el qual està cobert i on la majoria de venedors son d’origen xinès. Al vespre anem a fer un tom amb vaixell, que ens costa 100 baths i dura 1 hora. Després de sopar anem al mercat nocturn i ens trobem que fan la festa del temple xinès de Nong Khai. Durant la tarda ja ens havíem trobat pels carrers una cercavila que fan amb dracs, bastoners, caps grossos i altres. Ara, anem a una especie d’explanada amb grades on fan la festa, i fan espectacles espectaculars, d’arts marcials teatre, etc. Un dels espectacles, consisteix en que un home puja a una canya de bambú, de uns 10 metres i amb una pal encès fa acrobàcies. I un cop acabem de veure el munt d’espectacles anem a dormir a la guest house.
11-11-2007 NONG KHAI Avui ha sigut un dels dies més divertits que he tingut aquí a Tailàndia, i us preguntareu per que, oi? Doncs perquè hem llogat una moto, una súper moto Honra de 100 cc, i que tenia 4 marxes semi automàtiques, o sigui, que no tenia embrague. Aquesta moto, a la que passaves per sobre dels 60 km/h, tremolava tota, però s’ha comportat molt bé, ja que hem fet més de 100 km i no hem tingut cap problema. Primer, hem fet excursió cap a Tha Bo, un poble a uns 20 km i que no te rés d’especial, bé, això es el que buscàvem, cap turista i ambient totalment de poble rural. Ens hem assentat a fer un té al mercat, iens han donat el te i una altre espècie de té, que en diuen “miiu”, i que sembla el color aigua treta del mateix riu Mekong, ja que tenia un color carbassos com quan el riu baixa remogut. Aquest portava segons vam entendre, llet condensada, unes herbes, que no les sabem, i aigua, resultat, bonissim. Després de donar un tom pel mercat i el poble i el temple, i veure un parell de casaments, ja que era diumenge, tornem direcció a Nong Khai. Abans d’arribar a Nong Khai parem a dinar a un xiringuito de carretera, molt bon dinar, i desprès parem en un caminet que va cap a dins els camps d’arròs i hortalisses, per veure els camps i els agricultors treballant. La ribera del Mekong es rica en el cultiu de tot tipus d’hortalisses, ja que el sòl es molt fèrtil. Tornant ens acostem al pont que comunica amb Laos, anomenat el “pont de l’amistat”, i intentem informar-nos de com passar a Laos, però el tio que està a l’aduana no entén res d’angles, o sigui que o deixem estar ja que no tenim dies suficients. Després anem a visitar el recinte de Sala Keaw Koo, un personatge que era monjo budista, chaman i no se quantes coses més, i que es va dedicar a fer escultures de toixos i formigó de budes i divinitats hindús, i que realment es un lloc on s’ha de visitar, sense falta, l’entrada val 10 baths. La tarda vespre l’hem dedicat a vaguejar per la ciutat i provar pinxos i plats de les parades nocturnes que hi ha al carrer Prajak Rd., i que estan molt bé i bons, 10 pinxos valen 30 baths. I després de tot això a dormir.
Divendres, vàrem anar a veure el partit que enfrontaven el DKV Joventut contra l’Askasvayu Girona. Aquest a sigut el primer cop que he anat a veure un partit de la Penya, al seu pavelló, i realment m’ha agradat molt l’ambient que hi ha al pavelló, i que si puc tornar a anar a veure ho repetiré. Aquest partit com sabeu el va guanyar la Penya, amb autoritat, només van tenir com a oponent el gran Marc Gasol, l’únic que va lluitar per part del Girona. Crec que si podem, hem de gaudir aquests últims partits d'en Rudy Fernández, ja que amb tota seguretat l’any vinent estarà a la NBA, ja que la ACB li ha quedat petita. També s’ha de dir que el senyor Aito Garcia Reneses, ha fet un gran equip, molt equilibrat, dintre i fora de la zona, i amb grans jugadors, que fan equip i aporten tots la seva part. Menció especial al gran crack, en Ricky Rubio, aquest jovenet de 17 anys, està fent una gran campanya, i li espera un gran futur, encara que l’any que ve, hauran de fer un esforç extra els companys, ja que sense el Rudy hauran de canviar una mica l’estil de joc.
Creieu que es normal que s'estigui plantejant per la Comision Nacional de la Energia CNE, una pujada de les tarifes elèctriques de un 11,3 % a partir del juliol d'aquest any. Per molt que diguin que el cost de l'energia es superior al que paguem els consumidors, això no s'ho creuen ni nosaltres ni ells, si mirem els resultats de les empreses elèctriques, any rera any, augmenten beneficis, i a més, no crec que aquesta sigui la millor solució per solucionar aquest principi de "crisis", ni la millor manera de reactivar l'economia domèstica.
Aquest mosquit tigre acostuma a pica més vegades que un d’autòcton i a més també ho fa a llum del dia.
Aquest mosquit tigre acostuma a pica més vegades que un d’autòcton i a més també ho fa a llum del dia.
