5 capítol - Viatge a Tailandia

5-11-2007 Avui sí, ens ho mereixem, i ens toca llevar-nos sense despertador, ens sentim cansats, ja que ahir a la nit dues alemanyes les quals havíem vist al bar de la Guest House, i que s’havien pres cerveses XL, no tenien ganes de callar i tota l’estona bla bla bla, a part hi havia un generador a prop i quan ficaves el cap al matalàs només sentíem aquell maleït soroll del generador.
Un cop llevats, mini autobús i cap a la Old City de Sukhothai, un cop allà lloguem bici (40 baths) i cap a passejar. Les distancies son un pel llargues, però al ser tot pla ajuda a no cansar-se tant. Primer anem a veure els temples de la part est de la Old City, el Wat Sorasak, que es gratuït, chedi amb base amb elefants, molt maco i fotogràfic. Desprès anem al Wat Phra Pail Luang, temple crec estil Kmer, ja que te chedi en forma de panotxa de blat de moro. Abans hem passat per la oficina de turisme que esta davant de unes de les entrades del Wat Phra Pail Luang, i que tenen una maqueta de la Old City, la qual et fas una lleugera idea del gran que es/era el recinte.
A continuació hem anat cap al Wat Sri Chum, temple molt impressionant, el qual pel davant te una paret amb un tall al mig d’accés a un gran buda assentat, el qual s’entreveu pel mig de l’escletxa.
La Núria ha comprat incens i hem fet una ofrena i pregària.
Seguidament, la gran patejada, hem anat cap al temple Wat Spahan Him, temple al nord del recinte de la ciutat i a una bona distancia, al menys a 4 km., però això no es tot, al arribar, ens trobem que aquest està a dalt d’un turó, a 200 m d’alçada i amb un caminet de pedres de 300 metres, es esgotador, però un cop allà, les vistes son molt bones, i en el temple resideix una estàtua buda dreta força curiosa. La temperatura apreta, ja que estem a 28-29º, i això es nota.
Apa doncs, ara la tornada cap a la zona interior de la Old City, però abans d’arribar a les muralles, parem a dinar amb un petit restaurant molt tranquil, on la dificultat de l’idioma, ens impedeix entendrens a l’hora de triar els plats, demanem Pad Thai i ens porten arròs, però es igual, ens ho mengem acompanyat d’una sopa molt bona, total una ganga ( 130 baths).
Anem cap a la ciutat i traves les muralles, o més ben dit, tres marges o dics de terra amb aigua entre ells, això representa que son les muralles, i anem direcció cap al Wat Sra Sri (entrada 100 baths) la qual es molt maca, amb stupa i columnes e imatges de budes. Després cap al Wat Sri Sawai, temple amb 3 chedis estil kmer, i un cop vist aquest anem a veure el Wat Thraphang Thom, temple que realment no val la pena veure.
Per cert, estaven preparant els escenaris per la festa de la lluna plena que serà el dia 23-24 de novembre.
Un cop feta la ruta, deixem les bicis, i tornem cap a la Guest House. Allà fem una merescuda migdiada, i un cop feta anem a voltar per la ciutat i a sopar igual que ahir, un Pad Thai al mateix lloc (55 baths), i tips cap a dormir.

Que passarà??

Que creieu que passarà amb l'aturada del sector de la construcció aquí a Espanya? Com s'haurà de solucionar la gran quantitat d'aturats que ja comencen a haver-hi, i els que vindran amb aquest mig any contat que queda i el pròxim any.
A més, tenim de tenir en compte, que per desgràcia la conjuntura econòmica no acompanya en la situació, i que sembla que s'acosti, si no es que ja està a sobre una crisis econòmica a nivell mundial.
Jo des de la meva desconeixença en el món econòmic, les coses les veig bastant crues, cada cop més aturats, més competència de costos a nivell industrial per part dels països emergents, entre els que trobem països de l'est i Xina.
No se com acabarà, poder sembla pessimista, però com sempre l'economia son cicles i esperem que desprès de tot això vinguin temps bons.

Long Way Round

Fa uns dies que vaig veure els set capítols del viatge que varen fer l’Ewan McGregor i en Charley Boorman, passant per diferents països.
Aquest viatge que varen fer consistia, en sortir de Londres, país natal dels dos i finalitzar a Estats Units, New York, passant per diversos països de Europa, Ucraina, Mongòlia, Rússia i Estats Units i realitzant més de 32.000 km.
Realment, aquest parell, juntament amb l’equip van fer aquesta sèrie de capítols molt interessants i distrets.
Comencen desde el preparatiu, el qual preparen la ruta, triant la moto i equip, i obtenen els visats pertinents per poder trevassar tots els països.
S’ha de dir que gràcies a ser famosos, tots dos son actors, tenen un suport econòmic i mediàtic important al darrera, però que fan molt amè el serial i enganxa, al menys crec que a tots els que som moteros.
Tots dos, juntament amb un camera van equipats amb dues motos BMW F1150GS, moto que pel que es veu es una tot-terrenys.
Crec que per tots els moteros i no moteros es una sèrie que s’ha de veure, pels paisatges, gent i comentaris que es fan.
Molt Recomanable. A + + +

Benvinguda pluja !!

Per fi, avui diumenge s'ha decidit el temps a ploure amb una mica d'intensitat, ja era hora perquè la cosa ja començava a ser una mica preocupant.
Sembla que així al menys, la vinya, els sembrats i els fruiters rebifarant una mica, ja que fins al moment quasi ve no havien tastat ni una gota d'aquest preuat be, i per nosaltres els ciutadans també ens serà bo.

Esperem que es cumpleixi la vella dita de:

Pel maig, cada dia un raig.

Cometas en el cielo

L’altre dia vam estar veien la pel·lícula “Cometas en el cielo”, pel·lícula americana la qual narra la vida d’un noi afganès que marxa del seu país Afganistan, pels problemes de la guerra i que retorna al cap de molts anys i veu en que s’ha convertit aquell país.
Realment crec, que es una gran pel·lícula, ja que presenta i ens ensenya la problemàtica de la guerra, la religió, el fanatisme i les diferencies entre castes del propi país.
La pel·lícula es un pel dura, com ja veureu, i ja no us explico res més que sinó ja sabreu massa.
Altament recomanable. A + + +

Finalistes de la lliga

Si senyor, ens hem de felicitar, l'equip en que jugo a basquet amateur, a la lliga de Basquet del Penedès, hem arribat a la final, no ha pogut acabar amb victoria, però hem arribat a la final i hem quedat subcampions, i això es un merit, ja que no hi haviem arribat mai.
També hem de felicitar al nostre Capità i President vitalici, el Joan, que ha estat escullit com a millor jugador regular de la lliga.
Moltes felicitats a tots, Joan, Ricard, Marcel, Santi, Oscar, Alexis, Andreu, Peña, Ferran, Escudero, LLuis i Josep M.

FORÇA BASQUET FONT-RUBÍ !!

Quina marejada !!!!!!!

Ostia tu, avui si que tingut emocions fortes! He anat a fer un vol amb un avió d'acrobàcies, un regal de Nuria. I buffff, hem començat tranquils, sortint de l'aeroclub de Sabadell, i una vegada hem estat a dalt, he començat a notar les ràfegues del vent i la mala llet que té aquell trasto. Per començar inicialment, ha fet un mig gir, i després ens hem col·locat del revés, tenint totes les vistes per sobre dels nostres caps. A continuació, ha fet un bucle, quina sensació més estranya, veus com puja a tota ostia i després com fa la tornada i baixa, notant la pressió de la gravetat. Però el més fort i més dur, és la maniobra que ha fet després, pujant a tot drap a dalt i parant el motor i deixant-se caure cap a baix, molt fort, molt molt fort. Jo que no em marejo mai, hi li he tingut de dir que anes amb calma o veuria el que em vaig menjar per sopar i dinar.
Hem passat per sobre la Mola, notant la mala llet que portava el vent avui, ja que l'avió es movia bastant. I d'allà cap a la pista d'aterratge, encara que faltava fer una maniobra més, però jo ja no podia, hem fet un aterratge amb vent lateral, que provocava que l'avió se n'anés de costat. Però tot bé, una sensació acollonant, ja que he sortit amb un mareig a sobre que no m'ho hauria imaginat mai.No em feu gaire cas a tot el que he dit, és una experiència molt Recomanable.

4 Capítol - Viatge a Tailandia

4-11-2007 Ayutthaya- Sukhothai. Com sempre, ens aixequem a primera hora per agafar altre vegada el tren, però ens toca esperar, ja que el tren va amb retard. Una vegada arriba ens esperen 3 hores de trajecte fins a Phitsanulok, on baixem per a anar a enllaçar amb la terminal d'autobusos, però ens costa molt trobar un tuk-tuk que ens vulgui dur, i al final hem d'agafar el bus nº 8 (per si algú li passa el mateix), que fa un volta a la ciutat però que acaba el trajecte a la terminal de bus. Per a anar directes és el nº 1.

A la terminal hem d'agafar el autobus que va cap a Sukhothai, però ens enxufen un amb aire acondicionat que és més car (60 baths). Ens espera un trajecte d'una hora aproximadament. Una vegada en Sukhothai, ens allotgem en la part nova. Si es vol anar a la Sukhothai vella, continuar amb el bus que acaba allí el trajecte.

Ens allotgem en la guesthouse Ban Thai, ( 220 baths), n'hi ha de millors però és la que escollim. Nosaltres com sempre, ens anem a sopar al Night Market, on sopem uns Pad Thai molt bons (25 baths).

Un dels descobriments que fem, i que ens encanta, és la pinya amb sal i guindilla (15 baths), és fantàstica, és una barreja de sabors, picant, salat, acid, dolç.......mmmmmmm una maravella.

3 Capítol - Viatge a Tailandia

3-11-2007 Ens aixequem a primera hora per agafar el tren direcció Ayutthaya. El tren que agafem és un de 3era classe, el qual està una mica destartalat i que en poca estona s'omple fins a la bandera, sort que el trajecte és curt, nomes 2 hores. Una vegada arribem a Ayutthaya, ens dirigim a la guesthouse amb tuk-tuk, i quan arribem la guesthouse ens dóna una bona impresió, tota de fusta, apartada del soroll del carrer principal i amb una bona relacion-preu. Despres de registrar-nos, ens disposem a agafar la bicicleta per veure tots, o la gran majoria de temples de la ciutat, ja que és la millor manera de veure'ls amb tranquil·litat, encara que cau un sol de justícia. Aquí, ens trobem amb el nostre primer contratemps, la Núria passa per sobre d'una vorera amb la bici, i li rebenta una roda. Ha caminar doncs, de volta cap a la guesthouse, que sols estava a uns 2 km a peu, i amb un sol que ens està deixant ben rostits. Canviem de bici, i una altra vegada al tute, a visitar temples, molts estan mig caiguts, a causa dels terratrèmols, guerres i saqueigos. Els més destacats són, el Wat Rachahosin, Wat Mahatat. Despres d'això, ens n'anem al costat de riu on hi ha un restaurant que surt recomanat en la Lonely Planet. Una vegada recuperats, i amb energia, ens n'anem al Gran palau i el Wat Si San Phet, temples de gran bellesa.

Pel camí, la Nuria s'ha fumut un "tostorrazo" amb la bici, intentant passar entre dues voreres. La culpa com sempre, ni d'ella ni de la bici, sinó meva, ves quina casualitat....Ella despues em deia que ja veia que no pasaria, però ella, erre que erre, que sí, que jo passo per aquí, i patapam, al terra. Però bé, una rascadeta al colze i el cop, però res més. Una estona més donant voltes amb bicicleta i de tornada a la guesthouse, a canviar-se, a buscar un lloc que ens donin un bon massatge hi ha sopar. Recomanem, si teniu que anar a sopar, fer-ho en el Night Market, com sempre millor de preu i millor menjar i més variat. I després a dormir.

Coses que passen, passaven y no recordem

Avui, mentre estava navegant per Internet, m'he trobat per casualitat una blog que parlava de Birmània, país el qual hem estat i coneixem, almenys parcialment la seva situació. Aquest país viu en l'opresió total i absoluta per part de la Junta Militar, la qual fa com totes la dictadures, enriquirse i marginar el poble.

El gran problema, és que a l'exterior del país, i aquets som nosaltres, sols ens donem compte dels problemes quan hi ha una gran notícia que és digna de posar en els telenotícies, però una vegada perd interes oblidem tot el que està passant i patint la gent d'aquell país.

Puc dir, per haver estat allà que és un país molt bonic i amb una gent encantadora, però que amb la gran opresió que pateixen, en tots els sentits, llibertat de pensament, d'expresió, etc. la gent se'ls veu que els falta llibertat per parlar de certs temes i que moltes vegades no volen tractar segons quins temes.

El blog que recomano veure per estar al dia d'aquest meravellós país és: http://birmania-libre.blogspot.com/.

2 Capítol - Viatge a Tailandia

1-11-2007. - Bé, després d'unes hores que se'ns van fer eternes, dins de l'avió, arribem al freqüentat aeroport de Bangkok, fent abans escala a Frankfurt. Una vegada arribem, toca fer cua, però cua de les de veritat, uns 45 minuts per passar controls de passaports, i una vegada feta, apa a l'atac, a buscar les maletes que ja estan marejades de donar tant voltes a la cinta de arribada de maletes. Sortim hi ha agafar un taxi, una hora i mitja i arribem/trobem guesthouse, a prop d'estació de tren Hualamapong, la veritat és bastant recomanable aquesta guesthouse, sobretot si has d'agafar el tren.

Una vegada alli deixem les motxilles i a trobar-nos amb la gent i les paradetes de carrer de la gran urbe. Per no trobar-nos amb sorpreses, ja que tot per nosaltres és nou, agafem per sopar coses "més internazionalizades", arròs fregit i noodles. Una vegada sopats i amb el jet lag, a dormir.

2-11-2007. - Ens adaptem al seu horari per força, i a les 6:30 aixecats hi cap a esmorzar. Fet això ens n'anem cap al Grand Palace, i ho fem a peu, es clar, no teniem gaire clares les distàncies en aquesta ciutat, i ens fumem una gran patejada, travesant tot Xina Town. Una vegada arribem a destí, cansats, un tailandes, imaginem que militar, ens comença a parlar i ens vol fer una ruta de visita de temples i monuments d'entrada gratuïta, al final acceptem el seu sugeriment, i crida un tuk-tuk i li diu que per 50 Baths, una autentica ganga, ens faci el circuit, i no sabem perquè, però accepta. Doncs bé, tot el matí fent visites turistiques i per una misèria. Una vegada acabada la ruta ens deixa una altra vegada en el Gran Palace.

De la ruta feta, a destacar que el Golden Mountain, amb unes vistes estudendas de tot Bangkok. Despres a veure el Grand Palace, com el nom indica, gran palau, la veritat, molt bonic i cuidat, però feia molta calor, i estavem una mica saturats de temples, fem visita ràpida i cap a menjar. Despues coincidim per casualitat amb una festa que feien al riu que creua Bangkok(Chao Praya). Era la festa de les barcasses reals, el qual consisitia amb el pas de moltes barcasses amb musica i gent remant. A sopar despues d'una tarda més relaxada i a dormir que el següent dia ens anem de Bangkok cap a Ayutthaya, i hem d'agafar el tren ven d'hora.

Pau Gasol

Avui m'he aixecat aviat, i amb sorpresa veig una notícia que em sorprèn i alhora m'encanta. Pau Gasol, jugador de Basket en la NBA, és traspassat a un dels millors equips de la NBA, els Angeles Lakers, i com a gran aficionat al basket i practicant-esporadico-amateur, me n'alegro, ja que crec que és un jugador que podia donar molt més del qual estava fent actualment en el seu equip, els Memphis Grizzlies. Ara faltés veure com s'entén amb el gran Kobe Bryan, jugador estrella dels Lakers. Res més no he de dir, sols que la notícia m'ha sorprès i tènia ganes d'escriureu en el blog, encara que dubto que molta gent se'l miri.