26 de desembre del 2008

Que està passant?


Cada cop sentim per les noticies, i en boca dels polítics que hem de ser ecologistes, que hem de fer servir el transport públic per anar a la feina, a portar la canalla al col•legi, a teatre, a cine, etc, però millor sempre amb el transport públic i sense tenir d’utilitzar el vehicle propi.
Però sorpresa, el transport públic on es? Pocs destins, poques combinacions i pésims horaris.
Et trobes com nosaltres, vivint a Vilafranca del Penedès, que tens un transport públic amb mancances, amb constants retards, i amb un ventall horari de pena. Per exemple, si vols anar a veure una obra de teatre a Barcelona, és totalment impossible, ja que si aquesta es el vespre-nit, ja no tens tren per tornar. I que dir dels dies festius, trens cada hora, bufff, això si que es freqüència horaria de viatges.
I una altre de les bones, ara fa pocs dies, amb total llibertat i tranquil•litat, per no dir amb una cara que se la trepitgen, comuniquen que el transport de rodalies s’encarirà un 6%. I aquest cop no tenen l’excusa de l’IPC, que sols hi ha una previsió d’augment del 2 %.
Torno a dir, que està passant? Quan algú donarà un cop de puny a la taula i dirà que ja n’hi ha prou. Que ja estem cansats de pagar i no rebre res a canvi. O només ens n’adonarem quan la cosa ja no tingui remei.

17 de desembre del 2008

Perdoneu !







Perdoneu per no haver escrit durant tants dies, però hem tingut problemes tècnics amb el PC. Un mal bitxo es va ficar a l'ordinador i me'l va deixar fet una coca. Informació perduda i un disc dur a prendre pel sac.

8 de desembre del 2008

Arròs, un aliment bàsic als Països Asiàtics


Tal com vam contrastar quan vam estar de vacances per Asia, l’arròs o productes derivats d’aquest, son molt importants, per no dir bàsics en l’alimentació de la gent.
Des de fa un temps, el preu de l’arròs està pujant, i això pot ser una font de problemes i inestabilitat a la zona.
Aquest aliment ha tingut un increment en el preu, degut en part a la gran demanda existent, i a la desaparició de camps d’arròs en alguns països productors per causes varies, incloent el canvi climàtic en alguns d’ells.
Per fer-se a la idea del consum d’arròs, per exemple a les Filipines, un país amb 90 milions d’habitants, mengen diàriament 33.000 tonelades d’arròs.
Els principals productors mundials d’arròs, i per tant els que més es beneficien d’aquestes fortes pujades de preu, son Tailàndia i Vietnam, els quals produeixen prop del 50 % de l’arròs que es comercialitza al món.
L’arròs tailandès, a principis de 2008, tenia un preu de 400 dòlars la tonelada, i actualment supera els 700 dòlars la tonelada, aquest augment ha estat molt superior al que han tingut els cereals els quals tenen més incidència a occident. Per tant, aquest augment sobre un producte bàsic en l’alimentació de la població asiàtica, s’ha de tenir molt en compte, ja que això podria desestabilitzar molts països, i canviar la seva situació de vida i política.

3 de desembre del 2008

Encara en falta un


Tal com he llegit en un article del diari digital "20 minutos", encara hi ha un dels tres de la foto que no s’ha retractat ni ha demanat perdó per les mentides, i haver provocat la invasió de Irak.
Aquesta famosa foto es va fer a les Illes Açores el 2003, on el ”trio calavera”, encapçalat pel senyor George Bush en representació d’Estats Units, el senyor Tony Blair en representació del Regne Unit, i el nostre crack, el senyor Jose Maria Aznar en representació de España, van donar via lliure a l’enviament de tropes internacionals a invadir Irak, per tal d’enderrocar a Sadam Hussein.
El principal motiu per justificar la invasió de Irak, va ser l’amenaça i existència d’armes de destrucció massiva. Aquestes mai s’han trobat, però suposo que com sempre han primat els interessos armamentístics i els d'obtenció de recursos, com pot ser el petroli i gas.
El senyor Aznar l’únic que ha dit es “Todo el mundo pensaba que en Irak había armas de destrucción masiva y no las había, yo lo sé ahora".
Quin morro. Com sempre els polítics espanyols son diferents.