22 de març del 2009

Sorolla a BCN


L’altre dia vam llegir que feien una exposició de Sorolla al MNAC de Barcelona, i desprès de varis caps de setmana de voler anar-hi, al final vam poder aquest dissabte.
L’exposició es centra amb una petita part dels quadres de Sorolla, en concret amb uns que els hi va encarregar la Hispanic Society of America de New York, per tal que dongues una visió de l’Espanya d’aquella època.
Quan hem sortit de veure l’exposició, hem reflexionat un moment sobre el que havíem acabat de veure, i si, son fantàstics, uns quadres gegants, que la majoria pintava “in situ”, amb un nivell de detall fascinant, com a fotografies pintades, i jugant amb la llum i les ombres com ningú.
Els quadres son de diferents regions de la península, Galícia, Catalunya, Andalusia, Extremadura,etc, i on Sorolla reflecteix els productes, festes o vestits típics de la zona.
I pensa que tot això fa centenars d’anys, doncs no, això si que ens va xocar, fa tan sols cent anys com qui diu, una Espanya totalment diferent a l’actua’l hi ha la que hem conegut.

Per qui la vulgui anar a veure l’exposició està des de 20 febrer al 3 de maig de 2009.
Per cert, es gratuïta, que això encara la fa més atractiva : )


15 de març del 2009

Aprofitan el bon temps

Avui aprofitant el bon temps que feia, solet i bona temperatura, hem agafat la moto i ens hem permès una petita volteta, i ens hem acostat a Sitges.
Ens hem trobat que al passeig de la platja feien el Festival Internacional de Patchwork. Crec que hem arribat a l'hora justa, ni molta ni poca gent, just per poder caminar i admirar aquests fabulosos treballs.
Per qui no sàpiga que és el Patchwork, consisteix en crear a base de trossos de roba, més o menys rectangulars, una manta, un tèxtil de vestir o el que un vulgui.
Sembla mentida la feinada que porta, i les figures que realitzen, dignes d'admirar. Et pots trobar des de fabulosos quadres, fundes de coixí, mantes, etc. tots fets amb molta gràcia.

Aquí en teniu un exemple.

9 de març del 2009

Gran Torino

Títol: Gran Torino

Director: Clint Eastwood

Repartiment: Clint Eastwood, Brian Haley, Geraldine Hughes, Brian Howe, John Carroll Lynch, William Hill, Joan Cusack, John Goodman, Kristin Scott Thomas, John Lithgow

Productor: Clint Eastwood, Bill Gerber, Robert Lorenz, James Murakami, Jerry Bruckheimer

Temps: 116 minuts

Any: 2009

País: EE.UU.

Distribuïdora: Warner Bros.


Com no, anar a veure una pel·lícula del senyor Clint Eastwood és apostar a cavall guanyador, com sempre no ens deix de sorprendre, amb bones pel·lícules i amb unes interpretacions millors.
Crec que no he vist cap pel·lícula del Clint Eastwood que m’hagi deixat indiferent , i que a la vegada m’hagi agradat, bé, poder ni va haver una que no hem va agradar molt, la vaig trobar una mica pastelon, “Los puentes de Madison”.
Aquesta nova pel·lícula, si nomes has vist el tràiler i tens en compte el nom de la pel·lícula, alies cotxe dels anys 70 americà, t’imagines un altre tipus de pel·lícula, o al menys jo m’ho imaginava, però un cop la acabes de veure, veus que es una pel·lícula on deix al descobert varies, per no di moltes de les misèries de les persones, de la cultura i vida americana, i de la societat.
A traves d’un personatge el qual interpreta el senyor Clint Eastwood, un excombatent de Corea i extreballador de la Ford retirat, i el qual se li acaba de morir la seva dona.
Aquest personatge, Walt Kovalski, és un racista empedreït, però que degut al fenomen de la immigració es troba vivint en mig d’un barri ple de coreans, i negres, on la llei de les bandes impera.
En fi una pel·lícula per veure, la qual et farà riure, pensa i plorar, tot combinat durant els 116 minuts que dura la pel·lícula.

Puntuació: 4,9 / 5