20 de novembre del 2008

Que li ha passat a Super-Garzón?


Aquesta es la pregunta que hem faig. Com es que el jutge “estrella”, el que lluita contra tot s’ha cagat les calces aquesta vegada. Un cop haver acceptat obrir les foses i investigar les morts durant l’època franquista, ha decidit abandonar.
No ser quin tipus de pressió li han fet per que abandoni, però molt segur que ha sigut fet per d’òrgans importants del món de la justícia i política espanyola.
Uns dies abans el Ministeri Públic, va presentar un recurs davant la Sala Penal, justificant que els delictes van prescriure l’any 1977, amb la llei d’amnistia, per tal de parar la investigació del jutge Garzon.
Per tal de justificar-se davant de l’abandonament del cas, ha dit que ha comprovat la defunció del general Franco i altres alts càrrecs de la dictadura, i és per això que abandona.
Ara els casos de les foses comunes que es vulguin obrir, els hauran de denunciar els propis familiars de les víctimes, i fer-ho a traves dels jutjats de les mateixes poblacions.
Aquest canvi de rumb del Super-Garzón, a provocat una gran decepció per molta gent, les quals s’havien fet il·lusions de que s’aclarís una mica, aquest passat fosc de la historia d’Espanya i Catalunya.
En tot cas, és una vergonya que passats tants anys,encara hi hagi famílies que tinguin familiars desapareguts durant l’època franquista i encara no puguin saber on i com van morir. I el que és més greu, que es posin traves per tal d’aclarir aquestes morts i descobrir els culpables d’aquests assassinats, encara que a hores d’ara ja no podríem jutjar-ne cap, o ven pocs. Tot i així, per les víctimes i familiars d’aquestes, seria una gran cosa que es coneixes qui i com ho van fer.
En cap país europeu que jo coneix-hi, no es deixarien passar i no investigar uns fet tan important i cruels com aquests. Com es que aquí sí? Es que encara hi son els mateixos o afins a la dictadura dins el govern i justícia espanyola i no volen remoure el passat?

12 de novembre del 2008

Com no s’ha de fer un robatori


He llegit una noticia que m’ha fet força gràcia. Els fets van passar a una barriada de Màlaga, durant la matinada del dijous passat.
El propietari de la casa va trucar a la policia dient que havia sentit un fort soroll que l’havia despertat, i va observar tres persones sortint de casa seva, un pel pati i dos per la teulada.
La policia un cop va arribar van observar que sortia un individu de la casa, amb el cap ensangrentat, i dient que havia caigut de la teulada.
El propietari de la casa va inspeccionar si li faltava quelcom, i només va trobar en falta una llauna de paté i 20 euros, a part d’un iogurt que s’havien menjat dintre la cuina.
Desprès de inspeccionar la persona accidentada, van trobar en les seves butxaques la llauna de paté i els 20 euros.
Resulta ser que la intenció era robar la televisió, però com ja veieu l’únic que van aconseguir va ser sortir-ne ferits i detinguts, això sí, el lladre era del morro fi.

7 de novembre del 2008

Shantaram




Títol: Shantaram

Escriptor: Gregory David Roberts

Editorial: Entramat

Pàgines: 1.146




Aquest llibre el vaig comprar gràcies a una recomanació d’un company de feina de la Núria, que deia que era tan interessant i fantàstic. I puc dir ara, que realment tenia tota la raó. Ja fa uns mesos que el vaig llegir, i diria que ha estat un dels llibres que m’ha enganxat més, perquè un cop mi posava a llegir-lo no podia deixar de fer-ho. Les histories del personatge anaven succeint, i jo no en tenia prou en quedar-me a mitja historia, necessitava saber més i més.
Bé, resumint hem va apassionar. La novel·la és autobiogràfica, narrada pel senyor Gregory David Roberts
Comença la novel·la a Austràlia, on l’autor es empresonat després de diversos atracaments i problemes en drogues, en una presó de màxima seguretat. Després narra com s’escapa de la presó i com fuig del país, anant a la Índia, a la ciutat de Bombai.
Un cop a Bombai, va a viure a un dels barris més pobres, on els estrangers ni s’hi apropen. Allà descobreix l’amor i lleialtat de tots els que hi viuen, i com gràcies a aquests valors reuneixen les forces per poder anar endavant.
Gràcies a uns petits coneixements de medicina, fa de doctor improvisat i es guanya el sobrenom de Shantaram, que dona nom al llibre i que vol dir “Home de pau de Déu”.
També va conèixer la violència, l’horror de les presons índies, les tortures i les màfies locals de la ciutat. Entre la màfia es va fer un nom, traficant amb drogues, falsificant bitllets i passaports, i això el va portar a poder conèixer un dels caps de la màfia amb el que va fer una estreta amistat. Això el va portar al Afganistan, on va lluitar al costat dels mujahidins, a la guerra contra la invasió soviètica.
L’autor va escriure aquesta novel·la, després de tornar a Austràlia i mentre complia condemna a la presó. Els guàrdies de la presó li van posar difícil, ja que abans d’acabar-la li van estripar per dues vegades.
Com veieu, l’autor n’ha passat de tot tipus, i un cop tingueu l’oportunitat de llegir-vos el llibre, comprovareu que no us deixa indiferent.


PUNTUACIÓ: 4,95 / 5

5 de novembre del 2008

Sr. Obama, canvis a la vista?


El que tothom fa uns anys s’imaginava, s’ha fet realitat, el que només es veia en alguna pel•lícula, un president d’Estats Units, negre. Si, sembla mentida, però el senyor Obama, un negre o home de color, de la manera que un ho vulgui dir s’ha convertit aquesta matinada en el nou president de la primera potencia mundial.
Ara bé, l’escenari que té al voltant i que en part li ha donat la victòria li es complicat.
Començant per un dels dilemes que manté la societat americana dividida, els soldats destinats al Iraq, que farà?
La crisi mundial que ja ha arribat, amb centenars de persones que perden la feina dia rere dia, a causa de la gran davallada del consum. L’endeutament elevat de la ciutadania, la qual no pot fer front als deutes davant les entitats financeres, amb la conseqüent pèrdua dels seus habitatges. Les entitats financeres amb problemes de liquiditat, provocat per l’abús de concessions d’hipoteques. I ara en paguen les conseqüències, amb forma d’habitatges buits que han quedar-se i els quals no cobreixen l’import deixat, a causa de la caiguda del valor dels habitatges.
Podrà el senyor Obama, canvia tota aquesta situació, tal com diu el seu eslògan, “YES WE CAN”, podrà fer un gir i reactiva de nou l’economia americana?
El temps ho dirà, però una cosa és segura, que se’l miraran amb lupa, però fer-ho pitjor que el senyor Bush es molt complicat.
De moment ja ha guanyat el primer assalt, ser el primer negre de la historia dels Estats Units.

1 de novembre del 2008

Com pot ser?


Indignació, això es el que tinc. Com pot ser que bombardejats com estem actualment, per males noticies financeres, empreses que fan expedients de regulació de treball, empreses que tanquen, recomanacions per part del govern central de que les empreses no apugin el sou igual que l’IPC, etc. Ara surti una noticia on es diu que els senyors del govern, el famós tripartit, els qual m’estan desepcionant molt, s’apugin el sou.
Segur, i no en dubto que tenen molta feina, i que en tindran molt més, tal com estar tot, però en un moment on els ciutadans que ells representen, passen un mal moment, no es pot fer això, com a mínim congela’ls, però no tels apugis, sembla que se'n riguin a la cara.
Sembla ser que el sou del president passarà de 167.000 a 169.000 en números rodons, el de conseller o consellera de 126.000 a 127.000, el del Secretari General de Presidència, del Govern i director del Gabinet Jurídic de 124.000 a 126.000, el de Secretari General -el número dos de cada departament- de 92.000 a 93.000 i el dels directors generals de 86.000 a 87.000 euros.
Com sempre, aquest país, al igual que el nostre veí, Espanya, anem a peu canviat. Quan aprendrem i serem una mica més europeus i responsables?