28 d’abril del 2008

5 capítol - Viatge a Tailandia

5-11-2007 Avui sí, ens ho mereixem, i ens toca llevar-nos sense despertador, ens sentim cansats, ja que ahir a la nit dues alemanyes les quals havíem vist al bar de la Guest House, i que s’havien pres cerveses XL, no tenien ganes de callar i tota l’estona bla bla bla, a part hi havia un generador a prop i quan ficaves el cap al matalàs només sentíem aquell maleït soroll del generador.
Un cop llevats, mini autobús i cap a la Old City de Sukhothai, un cop allà lloguem bici (40 baths) i cap a passejar. Les distancies son un pel llargues, però al ser tot pla ajuda a no cansar-se tant. Primer anem a veure els temples de la part est de la Old City, el Wat Sorasak, que es gratuït, chedi amb base amb elefants, molt maco i fotogràfic. Desprès anem al Wat Phra Pail Luang, temple crec estil Kmer, ja que te chedi en forma de panotxa de blat de moro. Abans hem passat per la oficina de turisme que esta davant de unes de les entrades del Wat Phra Pail Luang, i que tenen una maqueta de la Old City, la qual et fas una lleugera idea del gran que es/era el recinte.
A continuació hem anat cap al Wat Sri Chum, temple molt impressionant, el qual pel davant te una paret amb un tall al mig d’accés a un gran buda assentat, el qual s’entreveu pel mig de l’escletxa.
La Núria ha comprat incens i hem fet una ofrena i pregària.
Seguidament, la gran patejada, hem anat cap al temple Wat Spahan Him, temple al nord del recinte de la ciutat i a una bona distancia, al menys a 4 km., però això no es tot, al arribar, ens trobem que aquest està a dalt d’un turó, a 200 m d’alçada i amb un caminet de pedres de 300 metres, es esgotador, però un cop allà, les vistes son molt bones, i en el temple resideix una estàtua buda dreta força curiosa. La temperatura apreta, ja que estem a 28-29º, i això es nota.
Apa doncs, ara la tornada cap a la zona interior de la Old City, però abans d’arribar a les muralles, parem a dinar amb un petit restaurant molt tranquil, on la dificultat de l’idioma, ens impedeix entendrens a l’hora de triar els plats, demanem Pad Thai i ens porten arròs, però es igual, ens ho mengem acompanyat d’una sopa molt bona, total una ganga ( 130 baths).
Anem cap a la ciutat i traves les muralles, o més ben dit, tres marges o dics de terra amb aigua entre ells, això representa que son les muralles, i anem direcció cap al Wat Sra Sri (entrada 100 baths) la qual es molt maca, amb stupa i columnes e imatges de budes. Després cap al Wat Sri Sawai, temple amb 3 chedis estil kmer, i un cop vist aquest anem a veure el Wat Thraphang Thom, temple que realment no val la pena veure.
Per cert, estaven preparant els escenaris per la festa de la lluna plena que serà el dia 23-24 de novembre.
Un cop feta la ruta, deixem les bicis, i tornem cap a la Guest House. Allà fem una merescuda migdiada, i un cop feta anem a voltar per la ciutat i a sopar igual que ahir, un Pad Thai al mateix lloc (55 baths), i tips cap a dormir.

26 d’abril del 2008

Que passarà??

Que creieu que passarà amb l'aturada del sector de la construcció aquí a Espanya? Com s'haurà de solucionar la gran quantitat d'aturats que ja comencen a haver-hi, i els que vindran amb aquest mig any contat que queda i el pròxim any.
A més, tenim de tenir en compte, que per desgràcia la conjuntura econòmica no acompanya en la situació, i que sembla que s'acosti, si no es que ja està a sobre una crisis econòmica a nivell mundial.
Jo des de la meva desconeixença en el món econòmic, les coses les veig bastant crues, cada cop més aturats, més competència de costos a nivell industrial per part dels països emergents, entre els que trobem països de l'est i Xina.
No se com acabarà, poder sembla pessimista, però com sempre l'economia son cicles i esperem que desprès de tot això vinguin temps bons.

22 d’abril del 2008

Long Way Round


Fa uns dies que vaig veure els set capítols del viatge que varen fer l’Ewan McGregor i en Charley Boorman, passant per diferents països.
Aquest viatge que varen fer consistia, en sortir de Londres, país natal dels dos i finalitzar a Estats Units, New York, passant per diversos països de Europa, Ucraina, Mongòlia, Rússia i Estats Units i realitzant més de 32.000 km.
Realment, aquest parell, juntament amb l’equip van fer aquesta sèrie de capítols molt interessants i distrets.
Comencen desde el preparatiu, el qual preparen la ruta, triant la moto i equip, i obtenen els visats pertinents per poder trevassar tots els països.
S’ha de dir que gràcies a ser famosos, tots dos son actors, tenen un suport econòmic i mediàtic important al darrera, però que fan molt amè el serial i enganxa, al menys crec que a tots els que som moteros.
Tots dos, juntament amb un camera van equipats amb dues motos BMW F1150GS, moto que pel que es veu es una tot-terrenys.
Crec que per tots els moteros i no moteros es una sèrie que s’ha de veure, pels paisatges, gent i comentaris que es fan.
Molt Recomanable. A + + +

20 d’abril del 2008

Benvinguda pluja !!


Per fi, avui diumenge s'ha decidit el temps a ploure amb una mica d'intensitat, ja era hora perquè la cosa ja començava a ser una mica preocupant.
Sembla que així al menys, la vinya, els sembrats i els fruiters rebifarant una mica, ja que fins al moment quasi ve no havien tastat ni una gota d'aquest preuat be, i per nosaltres els ciutadans també ens serà bo.
Esperem que es cumpleixi la vella dita de:
Pel maig, cada dia un raig.

18 d’abril del 2008

Cometas en el cielo

L’altre dia vam estar veien la pel·lícula “Cometas en el cielo”, pel·lícula americana la qual narra la vida d’un noi afganès que marxa del seu país Afganistan, pels problemes de la guerra i que retorna al cap de molts anys i veu en que s’ha convertit aquell país.
Realment crec, que es una gran pel·lícula, ja que presenta i ens ensenya la problemàtica de la guerra, la religió, el fanatisme i les diferencies entre castes del propi país.
La pel·lícula es un pel dura, com ja veureu, i ja no us explico res més que sinó ja sabreu massa.
Altament recomanable. A + + +

13 d’abril del 2008

Finalistes de la lliga

Si senyor, ens hem de felicitar, l'equip en que jugo a basquet amateur, a la lliga de Basquet del Penedès, hem arribat a la final, no ha pogut acabar amb victoria, però hem arribat a la final i hem quedat subcampions, i això es un merit, ja que no hi haviem arribat mai.
També hem de felicitar al nostre Capità i President vitalici, el Joan, que ha estat escullit com a millor jugador regular de la lliga.
Moltes felicitats a tots, Joan, Ricard, Marcel, Santi, Oscar, Alexis, Andreu, Peña, Ferran, Escudero, LLuis i Josep M.

FORÇA BASQUET FONT-RUBÍ !!