30 de maig del 2008

Torneig de Rieux-Volvestre

El cap de setmana del 24 i 25 de maig, o sigui aquest cap de setmana passat, es va celebrar el torneig de bàsquet a la població de Rieux-Volvestre, a la regió de Haute-Garonne a França.
Us explico, jo soc integrant d’una colla d’amics els quals juguem i som aficionats al bàsquet, i juguem normalment al poble de l’Alt Penedès, Font-Rubi. Aquest poble està ja fa anys agermanat amb la població de Rieux-Volvestre, i cada any hi han jornades d’agermanament, tant esportives com culturals.
Aquest any tocava que l’equip de bàsquet es desplaçes cap a Rieux, per tal de jugar el torneig amistós juntament amb altres 4 equips de la zona.
La jornada va començar divendres i va ser dura, ja que vàrem quedar a l’estació de autobusos de Vilafranca del Penedès, i ens esperaven 315 km fins a Rieux.
Un cop i som tots sortim, i al vespre, cap a les 22 hores arribem al pavelló, per tal de distribuirnos per les diferents cases.
El dissabte al mati es fa una visita a Cazerres, per tal de visitar el mercat, llàstima que ens va fer mal temps, i per la tarda es disputa el torneig, el qual el nostre equip en va sortir invatut. Per cert, les noies acompanyants, tan forofes del bàsquet, eehhh, van aprofitar per marxar a visitar Tolouse.
A la nit sopar sorpresa, on ens van regalar per àpat una paella, per cert molt bona, i molt plena de carn, evidentment no com les d’aquí.
Al diumenge, esmorzar, despedida i tornada amb molta pluja pel camí cap a casa.




20 de maig del 2008

8 capítol - Viatge a Tailandia

10-11-2007 NONG KHAI En els moments que m’he despertat, mentre anàvem amb bus, m’he adonat que el nostre conductor de bus, anava a tota llet, anava avançant camions i cotxes com si fos allò un deportiu. Total, 12 hores fins a Udon Thani.
Un cop s’arriba a la part est de Tailàndia, ja es veu que es respira un ambient diferent, més relaxat, la gent te unes faccions diferents, més amables, i no es tan turístic.
Allà mateix, a l’estació de bus agafem un altre bus cap a Nong Khai, que ens costa 40 baths, i dura el trajecte 1 hora.
Aquí a Nong Khai, els únics pesats son els dels Tuks-tuks, el resta de la població son molt calmats i tranquils.
Tenim el primer contacte amb el gran riu Mekong, es gran, però me l’imaginava molt més gran, ja que me l’esperava tan immens i gran com el que vam veure a Birmània, el Ayewardi.
Anem a allotjarnos al Muut Me Guest House, però ens trobem que esta ple, així que continuem buscant i anem a parar a un que esta molt bé, i que es diu Runa Thai, i que surt l’habitació doble per 300 baths.
Nong Khai, te un mercat extens paral•lel al riu Mekong, el qual està cobert i on la majoria de venedors son d’origen xinès.
Al vespre anem a fer un tom amb vaixell, que ens costa 100 baths i dura 1 hora.
Després de sopar anem al mercat nocturn i ens trobem que fan la festa del temple xinès de Nong Khai. Durant la tarda ja ens havíem trobat pels carrers una cercavila que fan amb dracs, bastoners, caps grossos i altres.
Ara, anem a una especie d’explanada amb grades on fan la festa, i fan espectacles espectaculars, d’arts marcials teatre, etc. Un dels espectacles, consisteix en que un home puja a una canya de bambú, de uns 10 metres i amb una pal encès fa acrobàcies.
I un cop acabem de veure el munt d’espectacles anem a dormir a la guest house.


11-11-2007 NONG KHAI Avui ha sigut un dels dies més divertits que he tingut aquí a Tailàndia, i us preguntareu per que, oi?
Doncs perquè hem llogat una moto, una súper moto Honra de 100 cc, i que tenia 4 marxes semi automàtiques, o sigui, que no tenia embrague. Aquesta moto, a la que passaves per sobre dels 60 km/h, tremolava tota, però s’ha comportat molt bé, ja que hem fet més de 100 km i no hem tingut cap problema.
Primer, hem fet excursió cap a Tha Bo, un poble a uns 20 km i que no te rés d’especial, bé, això es el que buscàvem, cap turista i ambient totalment de poble rural. Ens hem assentat a fer un té al mercat, iens han donat el te i una altre espècie de té, que en diuen “miiu”, i que sembla el color aigua treta del mateix riu Mekong, ja que tenia un color carbassos com quan el riu baixa remogut. Aquest portava segons vam entendre, llet condensada, unes herbes, que no les sabem, i aigua, resultat, bonissim.
Després de donar un tom pel mercat i el poble i el temple, i veure un parell de casaments, ja que era diumenge, tornem direcció a Nong Khai.
Abans d’arribar a Nong Khai parem a dinar a un xiringuito de carretera, molt bon dinar, i desprès parem en un caminet que va cap a dins els camps d’arròs i hortalisses, per veure els camps i els agricultors treballant. La ribera del Mekong es rica en el cultiu de tot tipus d’hortalisses, ja que el sòl es molt fèrtil.
Tornant ens acostem al pont que comunica amb Laos, anomenat el “pont de l’amistat”, i intentem informar-nos de com passar a Laos, però el tio que està a l’aduana no entén res d’angles, o sigui que o deixem estar ja que no tenim dies suficients. Després anem a visitar el recinte de Sala Keaw Koo, un personatge que era monjo budista, chaman i no se quantes coses més, i que es va dedicar a fer escultures de toixos i formigó de budes i divinitats hindús, i que realment es un lloc on s’ha de visitar, sense falta, l’entrada val 10 baths.
La tarda vespre l’hem dedicat a vaguejar per la ciutat i provar pinxos i plats de les parades nocturnes que hi ha al carrer Prajak Rd., i que estan molt bé i bons, 10 pinxos valen 30 baths. I després de tot això a dormir.


18 de maig del 2008

DKV Joventut "La penya"

Divendres, vàrem anar a veure el partit que enfrontaven el DKV Joventut contra l’Askasvayu Girona. Aquest a sigut el primer cop que he anat a veure un partit de la Penya, al seu pavelló, i realment m’ha agradat molt l’ambient que hi ha al pavelló, i que si puc tornar a anar a veure ho repetiré.
Aquest partit com sabeu el va guanyar la Penya, amb autoritat, només van tenir com a oponent el gran Marc Gasol, l’únic que va lluitar per part del Girona.
Crec que si podem, hem de gaudir aquests últims partits d'en Rudy Fernández, ja que amb tota seguretat l’any vinent estarà a la NBA, ja que la ACB li ha quedat petita.
També s’ha de dir que el senyor Aito Garcia Reneses, ha fet un gran equip, molt equilibrat, dintre i fora de la zona, i amb grans jugadors, que fan equip i aporten tots la seva part.
Menció especial al gran crack, en Ricky Rubio, aquest jovenet de 17 anys, està fent una gran campanya, i li espera un gran futur, encara que l’any que ve, hauran de fer un esforç extra els companys, ja que sense el Rudy hauran de canviar una mica l’estil de joc.

RICKY RUBIO

RUDY FERNANDEZ

14 de maig del 2008

Es normal ????

Creieu que es normal que s'estigui plantejant per la Comision Nacional de la Energia CNE, una pujada de les tarifes elèctriques de un 11,3 % a partir del juliol d'aquest any.
Per molt que diguin que el cost de l'energia es superior al que paguem els consumidors, això no s'ho creuen ni nosaltres ni ells, si mirem els resultats de les empreses elèctriques, any rera any, augmenten beneficis, i a més, no crec que aquesta sigui la millor solució per solucionar aquest principi de "crisis", ni la millor manera de reactivar l'economia domèstica.

7 capítol - Viatge a Tailandia

8-11-2007 CHIANG MAI Avui ens hem deixat anar, ens hem llevat tard, a les 8:00 hores, i un cop canviat i nets, agafem els trastos i cap a fer un curs de cuina, bé jo no, només la Núria, jo a mirar i a degustar. L’escola on hem anat es diu Smart Cookery i el preu que ens ho fan es de 700 baths, però amb una mica més d’esforç ens hauria rebaixat el preu segurament.
El curs ha estat força bé, fent diversos plats, entre ells Pad-Thai, plat extremadament fàcil de fer i molt bo, i un cop finalitzat el curs et donen un llibre de receptes, es clar que amb angles.
Finalitzat el curs de cuina, fem una petita caminada per la Old City, a veure diversos Wat, tots gratuïts, i desprès ens hem mogut cap a un mercat que ens havia recomanat un company del curs de cuina, el mercat en concret es diu Wararot, que crec que està ubicat al “barri xino” de la ciutat. Hem arribat una mica tard, ja que moltes tendes ja tancaven això vol dir que tancaven a les 18 hores, forces coses, de tot, barato i sense guiris, per cert, es l’únic lloc on hem vist tendes de menjar d’insectes.
Després de tot, massatges, la Núria un d’herbes aromàtiques (500 baths) i jo un de Thai (100 baths). Un cop relaxats, tocava sopar i on millor que el mercat nocturn de Gate Chiang Mai, allà avui a tocat menjar Pad-Thai de porc i cap a dormir.
9-11-2007 CHIANG MAI Ens llevem, preparem les maletes per poder marxar a la tarda, direcció a Udon Thani. Un cop fetes, les deixem a la recepció de l’hotel. Sortim en busca del lloc on surten els cotxes-taxi que van al Doi Suteph, muntanya i temple que estan al costat de Chiang Mai.
Després de parlar amb varis xofers, i no arribar a cap acord, ja que tots et demanen entre 400-600 baths per portar-t’hi, un senyor ens comenta que el lloc on surten taxis especials direcció a Doi Suteph, i bé de preu (40 baths) es a la banda nord de la Old City.
Un cop allà, constatem que el preu és de 40 baths, sempre i quan hi hagin uns mínims de deu persones. Ens esperem i aconseguim ser 8 persones, i negociem un preu de 50 baths.
Un cop arribem, després de moltes curves en la carretera, i un ascens de més de 900 metres, ens trobem una muntanya i un temple similar a Montserrat, molt turístic i a la vegada religiós.
Ens i estem una hora i baixem, temps suficient per veure-ho tot. Anem a dinar amb tranquil·litat, ja que sortim desde Arcade Bus Station a les 19 hores cap a Udon Thani, viatjet amb bus de 12 hores, i no ser si allà dins es més un autocar o una nevera amb rodes, carai, quin fred.
Anem passant les hores com podem.

11 de maig del 2008

El celler


Autor: Noah Gordon
Número de pàgines: 382
Editorial: Roca Editorial



Llibre el qual desenvolupa l’historia a finals del segle XIX, agafant fets importants d’aquella època i barrejant-los amb ficció creada per l’autor. Es un llibre de lectura fàcil i el qual enganxa a mesura que vas avançant la trama.
Centra la historia amb un noi, el Josep Alvarez, el qual emigra a França i al cap d’uns anys torna a la seva Catalunya, i intenta posar en practica els consells i mètodes que s’apliquen a França, pel cultiu de les vinyes i per fer un vi de qualitat, ja que en aquelles èpoques es feia un vi vulgar en les contrades catalanes.
Historia molt interessant pels que no tenen coneixements de la vinya, ja que explica certs detalls de com es treballa, i també explica per sobre la manera que feien i com vivien en aquella època el dia a dia.
La meva valoració es que val la pena llegir-lo . A + +

9 de maig del 2008

6 capítol - Viatge a Tailandia

6-11-2007 Per no trencar la rutina, ens llevem ven d’hora, per tal de poder fer les maletes i agafar el primer bus direcció a Chiang Mai. Aixa doncs, carreguem les maletes i agafem un tuk-tuk i cap a la Bus Station, on allà agafem el bus de les 7.15 h, el primer que surt.
Ens esperen 6 hores de tortura, ja que els seients son incomodes i hi ha molts sotracs a la carretera. Encara que el bus si està força bé, ja que no hi ha molta gent i podem estar força amples i el preu es de 234 baths, amb A/C.
Un cop arribem a Chiang Mai, una mica rebregats, agafem el primer tuk-tuk direcció al nostre hotel, el Sumit Hotel, hotel bastant destartalat, però net i tranquil, situat a la Old City.
Així doncs, deixem les maletes i prenem el primer contacte amb la fabulosa Chiang Mai,....o més ben dit, Salou-Mai, això es guirilandia, qui no vulgui veure guiris que no vingui a veure aquesta ciutat.
Sopem com de costum al Night Market, mercat fet expressament pels turistes i cap a dormir.
7-11-2007 Son les 6.30 h i sona el despertador, sortim ràpid de l’hotel, amb la intensió de fer un petit trekking per la “selva”. Així que entrem a la primera agencia de trekkings i contractem una sortida pel mateix dia.
Anem a esmorzar i ens passen a buscar a les 8.30 h una furgoneta per anar a fer el trepig, ens costa 700 baths per persona i consta de una hora de trekking, tour amb elefants, dinar, rafting amb barca de canyes de bambú i la tornada a Chiang Mai.
S’ha de dir, que com a bons guiris també teníem de fer una d’aquestes súper excursions.
Una recomanació, si feu el rafting de canyes de bambú, porteu bambes que es puguin mullar. Es molt, molt comercial aquest tipus de packs.
Un cop tornem, passem per l’hotel i anem cap a sopar. Recomanem anar a les parades de menjars que hi han a la Gate Chiang Mai, al sud de la Old City, pots menjar de tot i bé de preu, pinxos 5 baths, plats 20 baths, i el més important de tot, sense gaires guiris.
Un cop tips de menjar, anem a donar un tom per el Night Bazar i a dormir.

8 de maig del 2008

Cicló a Birmània

Aquests dies ens ha impactat la noticia del cicló que ha afectat el país de Birmània. Segons les dubtoses xifres oficials els morts podrien ascendir als 100.000 morts.
El cicló que tenia un radi d’acció de entre 600 i 800 km de diàmetre en vents de entre 190 i 240 quilometres, va fer grans destrosses i va provocar la pujada del nivell del mar inundant així tot el golf i la desembocadura del riu Irawaddy, una de les zones més importants del país en producció d’arròs.
Segons diuen els mitjans de comunicació, la junta militar no va avisar a la població de l’imminent arribada del cicló, com sempre indeficients i desastrosos.
Esperem de tot cor que la gent d’aquest país, pugui recuperar part dels objectes materials perduts, i que puguin refer les seves vides.
Així mateix, esperem que la junta militar, deixi de mal portar i oprimir el poble i pugui haver-hi un canvi a millor a Myanmar/Birmània.

4 de maig del 2008

La ruïna


Avui diumenge hem anat a veure l’estrena d’una obra de teatre feta per la companyia Flyhard Theatre Company, amb Jordi Casanovas al capdavant al Teatre Cal Bolet de Vilafranca del Penedès.
Es una obra on es centre amb un grup de persones joves les quals no tenen ingressos suficients per poder mantenir-se durant el dia a dia.
L'obra porta fins a l’extrem una situació d’un possible crack financer, criticant i deixant esment de la fragilitat de l’economia tant la macro com la microeconomia, amb tocs d’humor i sàtira.
Realment es una obra divertida, amena i molt recomanable si es te la oportunitat de anar a veure.
Es podrà veure pròximament al Teatre Villaroel a Barcelona.