4 Capítol - Viatge a Tailandia

4-11-2007 Ayutthaya- Sukhothai. Com sempre, ens aixequem a primera hora per agafar altre vegada el tren, però ens toca esperar, ja que el tren va amb retard. Una vegada arriba ens esperen 3 hores de trajecte fins a Phitsanulok, on baixem per a anar a enllaçar amb la terminal d'autobusos, però ens costa molt trobar un tuk-tuk que ens vulgui dur, i al final hem d'agafar el bus nº 8 (per si algú li passa el mateix), que fa un volta a la ciutat però que acaba el trajecte a la terminal de bus. Per a anar directes és el nº 1.

A la terminal hem d'agafar el autobus que va cap a Sukhothai, però ens enxufen un amb aire acondicionat que és més car (60 baths). Ens espera un trajecte d'una hora aproximadament. Una vegada en Sukhothai, ens allotgem en la part nova. Si es vol anar a la Sukhothai vella, continuar amb el bus que acaba allí el trajecte.

Ens allotgem en la guesthouse Ban Thai, ( 220 baths), n'hi ha de millors però és la que escollim. Nosaltres com sempre, ens anem a sopar al Night Market, on sopem uns Pad Thai molt bons (25 baths).

Un dels descobriments que fem, i que ens encanta, és la pinya amb sal i guindilla (15 baths), és fantàstica, és una barreja de sabors, picant, salat, acid, dolç.......mmmmmmm una maravella.

3 Capítol - Viatge a Tailandia

3-11-2007 Ens aixequem a primera hora per agafar el tren direcció Ayutthaya. El tren que agafem és un de 3era classe, el qual està una mica destartalat i que en poca estona s'omple fins a la bandera, sort que el trajecte és curt, nomes 2 hores. Una vegada arribem a Ayutthaya, ens dirigim a la guesthouse amb tuk-tuk, i quan arribem la guesthouse ens dóna una bona impresió, tota de fusta, apartada del soroll del carrer principal i amb una bona relacion-preu. Despres de registrar-nos, ens disposem a agafar la bicicleta per veure tots, o la gran majoria de temples de la ciutat, ja que és la millor manera de veure'ls amb tranquil·litat, encara que cau un sol de justícia. Aquí, ens trobem amb el nostre primer contratemps, la Núria passa per sobre d'una vorera amb la bici, i li rebenta una roda. Ha caminar doncs, de volta cap a la guesthouse, que sols estava a uns 2 km a peu, i amb un sol que ens està deixant ben rostits. Canviem de bici, i una altra vegada al tute, a visitar temples, molts estan mig caiguts, a causa dels terratrèmols, guerres i saqueigos. Els més destacats són, el Wat Rachahosin, Wat Mahatat. Despres d'això, ens n'anem al costat de riu on hi ha un restaurant que surt recomanat en la Lonely Planet. Una vegada recuperats, i amb energia, ens n'anem al Gran palau i el Wat Si San Phet, temples de gran bellesa.

Pel camí, la Nuria s'ha fumut un "tostorrazo" amb la bici, intentant passar entre dues voreres. La culpa com sempre, ni d'ella ni de la bici, sinó meva, ves quina casualitat....Ella despues em deia que ja veia que no pasaria, però ella, erre que erre, que sí, que jo passo per aquí, i patapam, al terra. Però bé, una rascadeta al colze i el cop, però res més. Una estona més donant voltes amb bicicleta i de tornada a la guesthouse, a canviar-se, a buscar un lloc que ens donin un bon massatge hi ha sopar. Recomanem, si teniu que anar a sopar, fer-ho en el Night Market, com sempre millor de preu i millor menjar i més variat. I després a dormir.

Coses que passen, passaven y no recordem

Avui, mentre estava navegant per Internet, m'he trobat per casualitat una blog que parlava de Birmània, país el qual hem estat i coneixem, almenys parcialment la seva situació. Aquest país viu en l'opresió total i absoluta per part de la Junta Militar, la qual fa com totes la dictadures, enriquirse i marginar el poble.

El gran problema, és que a l'exterior del país, i aquets som nosaltres, sols ens donem compte dels problemes quan hi ha una gran notícia que és digna de posar en els telenotícies, però una vegada perd interes oblidem tot el que està passant i patint la gent d'aquell país.

Puc dir, per haver estat allà que és un país molt bonic i amb una gent encantadora, però que amb la gran opresió que pateixen, en tots els sentits, llibertat de pensament, d'expresió, etc. la gent se'ls veu que els falta llibertat per parlar de certs temes i que moltes vegades no volen tractar segons quins temes.

El blog que recomano veure per estar al dia d'aquest meravellós país és: http://birmania-libre.blogspot.com/.

2 Capítol - Viatge a Tailandia

1-11-2007. - Bé, després d'unes hores que se'ns van fer eternes, dins de l'avió, arribem al freqüentat aeroport de Bangkok, fent abans escala a Frankfurt. Una vegada arribem, toca fer cua, però cua de les de veritat, uns 45 minuts per passar controls de passaports, i una vegada feta, apa a l'atac, a buscar les maletes que ja estan marejades de donar tant voltes a la cinta de arribada de maletes. Sortim hi ha agafar un taxi, una hora i mitja i arribem/trobem guesthouse, a prop d'estació de tren Hualamapong, la veritat és bastant recomanable aquesta guesthouse, sobretot si has d'agafar el tren.

Una vegada alli deixem les motxilles i a trobar-nos amb la gent i les paradetes de carrer de la gran urbe. Per no trobar-nos amb sorpreses, ja que tot per nosaltres és nou, agafem per sopar coses "més internazionalizades", arròs fregit i noodles. Una vegada sopats i amb el jet lag, a dormir.

2-11-2007. - Ens adaptem al seu horari per força, i a les 6:30 aixecats hi cap a esmorzar. Fet això ens n'anem cap al Grand Palace, i ho fem a peu, es clar, no teniem gaire clares les distàncies en aquesta ciutat, i ens fumem una gran patejada, travesant tot Xina Town. Una vegada arribem a destí, cansats, un tailandes, imaginem que militar, ens comença a parlar i ens vol fer una ruta de visita de temples i monuments d'entrada gratuïta, al final acceptem el seu sugeriment, i crida un tuk-tuk i li diu que per 50 Baths, una autentica ganga, ens faci el circuit, i no sabem perquè, però accepta. Doncs bé, tot el matí fent visites turistiques i per una misèria. Una vegada acabada la ruta ens deixa una altra vegada en el Gran Palace.

De la ruta feta, a destacar que el Golden Mountain, amb unes vistes estudendas de tot Bangkok. Despres a veure el Grand Palace, com el nom indica, gran palau, la veritat, molt bonic i cuidat, però feia molta calor, i estavem una mica saturats de temples, fem visita ràpida i cap a menjar. Despues coincidim per casualitat amb una festa que feien al riu que creua Bangkok(Chao Praya). Era la festa de les barcasses reals, el qual consisitia amb el pas de moltes barcasses amb musica i gent remant. A sopar despues d'una tarda més relaxada i a dormir que el següent dia ens anem de Bangkok cap a Ayutthaya, i hem d'agafar el tren ven d'hora.

Pau Gasol

Avui m'he aixecat aviat, i amb sorpresa veig una notícia que em sorprèn i alhora m'encanta. Pau Gasol, jugador de Basket en la NBA, és traspassat a un dels millors equips de la NBA, els Angeles Lakers, i com a gran aficionat al basket i practicant-esporadico-amateur, me n'alegro, ja que crec que és un jugador que podia donar molt més del qual estava fent actualment en el seu equip, els Memphis Grizzlies. Ara faltés veure com s'entén amb el gran Kobe Bryan, jugador estrella dels Lakers. Res més no he de dir, sols que la notícia m'ha sorprès i tènia ganes d'escriureu en el blog, encara que dubto que molta gent se'l miri.