Ja el tenim aquí !!!

Com cada estiu, i quan arriba el calor, tenim noticies d’ell, si el nostre estimat….. mosquit tigre. A Catalunya, cada any va augmentant la població d’aquesta espècie i implantant-se més en el territori. El mosquit te com a nom Aedes albopictus i es d’origen asiàtic.
Les primeres colònies es van detectar a l’any 2004 al Vallés Occidental, i des de llavors s’ha anat estenent per altres comarques. Un dels consells a seguir perquè aquests no apareguin per casa teva, es intentar evitar tenir aigües estancades, ja que allà es on crien les larves.
Aquest mosquit tigre acostuma a pica més vegades que un d’autòcton i a més també ho fa a llum del dia.
Bé doncs, ja sabeu una miqueta més, per si no ho sabíeu del nostre/vostre animaló de companyia.

Què serà de nosaltres ?

Què serà de nosaltres en un futur, si continuem sent tan egoistes, i només mirem pel present i pel nostre propi benestar. S’està fent un dany irreparable al pulmó del nostre món, l'Amazones.
Tal com s’observa a la foto, la part verd fosca es la selva, i les més clares, son les zones de cultiu que dia rere dia van creixent i treien terreny a la selva.
Hem de pensar que tan l'Amazones com altres zones verdes del món s'estan destruint diàriament, i hem de pensar que aquestes zones, hi ha una extensa diversitat d’espècies e insectes, i plantes que poden extingir-se.
A més segons estudis fets sobre l'Amazones, es te comprovat que l'explotació agrària sobre terrenys de la selva amazònica, a llarg termini no son productius.
Pensem que tot el que puguem fer el dia d'avui ens repercutirà pel dia de demà, i el demà és i serà dels nostres fills.

Remenem la mer....!!!

Avui he llegit una noticia que m’ha sorprès, fa referència a l’actor Pepe Rubianes, al qui una associació, per dir que son alguna cosa, “Asociación por la Defensa de la Nación Española”, va denunciar per unes declaracions fetes al programa “El Club” del canal TV3, on es veu que ultratjava a Espanya, amb comentaris on es referia a la unitat d’Espanya amb termes escatològics.
Al mes de maig de 2007 va ser arxivat el cas, però ara l’audiència de Barcelona ha reobert el cas, ja que diuen que el cas no va ser portat correctament.
Mai més ven dit, quines ganes de remenar la mer.... que tenen alguns.
Des de el nostre bloc, donem tot el nostre suport moral al senyor Pepe Rubianes, gran actor, i suposo que millor persona, no tenim el gust.

Caramel

Pel·lícula de producció Franco-libanesa, que es situa a la ciutat de Beirut, i on expliquen les histories de cinc dones que es reuneixen en un saló de bellesa. Una d’elles es musulmana i s’ha de casar, però no es verge, el qual suposa un problema, l’altre es lesbiana, un altre es veu que es fa gran i fa tot el possible per semblar-se més jove, l’altre es sacrifica per cuidar la seva germana gran i l’altre esta enamorada de un home casat.
La pel·lícula es força interessant, perquè retrata una mica, així crec, la vida de una ciutat, Beirut, especial i a la vegada reprimida per unes lleis molt dures. Així doncs, aquestes dones estableixen uns lligams especials i parlen sense pors dels seus amors i problemes al saló de bellesa sense por de ser jutjades. El nom de la pel·lícula ve donat a la pasta que utilitzen al Líban per depilar-se, que tal com diu el títol es “Caramel”.

Molt Recomanable A + +

10 capítol - Viatge a Tailandia

13-11-2007 SURIN Ja abans d’explicar el dia, us faig saber que ha sigut un dia descepcionant, no ens ha sortit res bé, us ho explico. Ens hem llevat d’hora i hem agafat un autobús cap a Khorat, un cop allà hem agafat a les 10 h el tren direcció Ubon Rachida, i aquí la nostre primera indignació, ens col·loquen en un tren Special Express, recomanació, no l’agafeu, es molt molt car, ja que per un trajecte de 3 hores ens han cobrat 354 baths/persona. Un cop arribats a Surin, ens pensàvem que seria una ciutat maca, rural, però per sorpresa nostre, tot el contrari.
Agafem un Tuk-Tuk per anar a la Guest House Pirom’s House, recomanada en la Lonely Planet, però ens trobem que està a uns 2 km del poble, encara que semblava força correcte (400 baths) i com que volíem mourens pel poble hem anat al SangThong Hotel, altre recomanació, no hi aneu, es bastant brut i a les nits hi ha molt de moviment, no ser si m’explico, dones, homes que truquen, crits, soroll, etc.... crec que no cal dir més.
A la tarda hem anat a la única agencia de turisme que hem vist, ja que un cop estudiat la possibilitat d’anar per si mateixos a les ruïnes Kmer dels voltants es molt difícil. Ens han demanat per anar a les ruïnes Kmer Si Saket, que estan a la frontera amb Cambotja, uns 3.400 baths, lo qual trobo una mica excessiu, encara que es per tots dos un dia sencer.
Així doncs la tarda l’hem vaguejada pel poble, el qual no hem trobat cap encant, excepte algun elefant que ja havien arribat pel festival d’elefants de Surin.
Els hotels tripliquen preus durant el festival.
A la nit vam anar al mercat a sopar, on hi havia una gran varietat de pinxos i altres.

9 capítol - Viatge a Tailandia

12-11-2007 PHIMAI Sobre avui no hi ha gaire coses a explicar, només que ens hem llevat a les 6:15 per arribar ben d’hora a l’estació d’autobusos per agafar el bus que va direcció a Bangkok, però tenim com objectiu parar a Nakon Rachima, o també anomenada Korat, per després agafar un autobús direcció Phimai. Un cop agafem el bus de les 8:30 ens ha tocat aguantar 6 hores d’autobús. Un cop arribem a la cruïlla de la carretera que va en direcció a Phimai, veiem uns francesos que baixaven i que havíem sentit que deien que anaven a Phimai, així que nosaltres fem el mateix, tenint el dubte de si fem el correcte. Desprès hem vist que realment sabien el que es feien, ja que el cap de 20 minuts esperant ha passat el bus que va a Phimai.
Arribats a Phimai, ens allotgem a la Guest House BoonSiri, i ens instal•lem a una habitació per 6 persones, però amb la sort que només hi estem nosaltres, per 250 baths. Deixem les bosses i ens disposem a anar a veure el complex de ruïnes de Phimai (entrada 40 Baths/persona), i que trobem que son fantàstiques, amb una majestuositat i grandiositat fora del comú. Inclòs la Núria que no li agraden gaire les pedres, aquestes li semblen força interessants.
Desprès a sopar, que amb tantes hores d’autobús no hem esmorzat ni dinat. Així que donem un tomb pel mercat, ens prenem uns pinxos de porc i desprès anem a un local-restaurant on hi havia un parell de buscones, una d’elles no sabíem si era buscona o buscon, ja m’entaneu, no?, i per cert, a part d’això ens vam menjar un Pad-Thai molt bo i uns Noodles Phimai que estaven excel•lents i molt picantons. I cap a dormir que com sempre hem de matinar.

Air Berlin

La traducció de la sàtira gràfica diu així:
"Doncs si aquest coi d'estrangers catalans vénen a Baviera de ben segur que els farem parlar bavarès, redéu"

Des de aquest modest blog, animo a tota la gent que el llegeixi, a que facin boicot a la companyia aerea Air Berlin, la qual va fer fa uns dies unes manifestacions en menyspreu de la llengua catalana, i la publicació d’una sàtira en la seva revista “Air Berlin Magazine”.
El senyor Joachim Hunold, director general de la companyia, considera que no pot utilitzar la llengua catalana en els seus vols amb destí o origen a territoris on el català és oficial perquè en cas de fer-ho, "els que viatgen a Galícia o al País Basc voldran que ens hi adrecem en gallec o en basc".
Així doncs, veien la prepotència i la visió que tenen de la nostre llengua i del nostre país, animo a tots i totes a boicotejar i no utilitzar la companyia de vols Air Berlin, ja que això els hi farà mal, perquè tenen com a un dels objectius prioritaris, créixer quota de mercat a Catalunya.

L'Euribor es dispara

Gràcies al gran discurs del gran senyor Jean-Claude Trichet, d’ahir, on va comentar que mantindria el tipus d’interès al 4 % a l’Eurozona i que molt possiblement amb la següent reunió els apujarien, avui hem tingut la gran noticia que el famós Euribor a 12 mesos, el que s’utilitza normalment pel càlcul de les hipoteques, a pujat al 5,418 %, molt per sobre del seu record a l’any 2000, on va marcar el 5,33 %.
Això, juntament amb l’encariment del carburant i els aliments, es una bomba de rellotgeria pel creixement que pugui tenir l’economia espanyola al llarg d’aquest segon semestre i primer de 2009.