Sorolla a BCN

L’altre dia vam llegir que feien una exposició de Sorolla al MNAC de Barcelona, i desprès de varis caps de setmana de voler anar-hi, al final vam poder aquest dissabte.
L’exposició es centra amb una petita part dels quadres de Sorolla, en concret amb uns que els hi va encarregar la Hispanic Society of America de New York, per tal que dongues una visió de l’Espanya d’aquella època.
Quan hem sortit de veure l’exposició, hem reflexionat un moment sobre el que havíem acabat de veure, i si, son fantàstics, uns quadres gegants, que la majoria pintava “in situ”, amb un nivell de detall fascinant, com a fotografies pintades, i jugant amb la llum i les ombres com ningú.
Els quadres son de diferents regions de la península, Galícia, Catalunya, Andalusia, Extremadura,etc, i on Sorolla reflecteix els productes, festes o vestits típics de la zona.
I pensa que tot això fa centenars d’anys, doncs no, això si que ens va xocar, fa tan sols cent anys com qui diu, una Espanya totalment diferent a l’actua’l hi ha la que hem conegut.

Per qui la vulgui anar a veure l’exposició està des de 20 febrer al 3 de maig de 2009.
Per cert, es gratuïta, que això encara la fa més atractiva : )

Aprofitan el bon temps

Avui aprofitant el bon temps que feia, solet i bona temperatura, hem agafat la moto i ens hem permès una petita volteta, i ens hem acostat a Sitges.

Ens hem trobat que al passeig de la platja feien el Festival Internacional de Patchwork. Crec que hem arribat a l'hora justa, ni molta ni poca gent, just per poder caminar i admirar aquests fabulosos treballs.

Per qui no sàpiga que és el Patchwork, consisteix en crear a base de trossos de roba, més o menys rectangulars, una manta, un tèxtil de vestir o el que un vulgui.

Sembla mentida la feinada que porta, i les figures que realitzen, dignes d'admirar. Et pots trobar des de fabulosos quadres, fundes de coixí, mantes, etc. tots fets amb molta gràcia.

Aquí en teniu un exemple.

Gran Torino

Títol: Gran Torino

Director: Clint Eastwood

Repartiment: Clint Eastwood, Brian Haley, Geraldine Hughes, Brian Howe, John Carroll Lynch, William Hill, Joan Cusack, John Goodman, Kristin Scott Thomas, John Lithgow

Productor: Clint Eastwood, Bill Gerber, Robert Lorenz, James Murakami, Jerry Bruckheimer

Temps: 116 minuts

Any: 2009

País: EE.UU.

Distribuïdora: Warner Bros.


Com no, anar a veure una pel·lícula del senyor Clint Eastwood és apostar a cavall guanyador, com sempre no ens deix de sorprendre, amb bones pel·lícules i amb unes interpretacions millors.
Crec que no he vist cap pel·lícula del Clint Eastwood que m’hagi deixat indiferent , i que a la vegada m’hagi agradat, bé, poder ni va haver una que no hem va agradar molt, la vaig trobar una mica pastelon, “Los puentes de Madison”.
Aquesta nova pel·lícula, si nomes has vist el tràiler i tens en compte el nom de la pel·lícula, alies cotxe dels anys 70 americà, t’imagines un altre tipus de pel·lícula, o al menys jo m’ho imaginava, però un cop la acabes de veure, veus que es una pel·lícula on deix al descobert varies, per no di moltes de les misèries de les persones, de la cultura i vida americana, i de la societat.
A traves d’un personatge el qual interpreta el senyor Clint Eastwood, un excombatent de Corea i extreballador de la Ford retirat, i el qual se li acaba de morir la seva dona.
Aquest personatge, Walt Kovalski, és un racista empedreït, però que degut al fenomen de la immigració es troba vivint en mig d’un barri ple de coreans, i negres, on la llei de les bandes impera.
En fi una pel·lícula per veure, la qual et farà riure, pensa i plorar, tot combinat durant els 116 minuts que dura la pel·lícula.

Puntuació: 4,9 / 5

Bienvenidos al Norte

Títol: Bienvenidos al Norte (Bienvenue chez les Chtis)

Repartiment: Kad Merad, Dany Boon, Anne Marivin, Philippe Duquesne

Director: Dany Boon

Any: 2008

País: França

Temps: 01:46:00

Distribuïdora: Wanda Films

Una pel·lícula que per casualitat vaig sentir per la radio que deien que estava molt bé i que era molt divertida. I fe de Déu, si que n’és de divertida, i una de les coses que ho demostra és que va ser record de taquilla a França.
És una pel·lícula que trenca amb els topis francesos, amb gags i tocs d’humor molt bons.
La pel·lícula va d’un carter que desprès de fer-ne algunes de bones “ trastades”, és enviat com a càstig al nord de França, on es creu que serà un infern per ell, i on descobreix que tots els tòpics que te dels francesos del nord son inexistents. Ell se’n va a viure al nord, mentre que la seva dona es queda a viure al sud. Allà descobreix un lloc fantàstic on viure i amb una gent acollidora, i on viu de meravella, cosa que la seva dona no sap, ja que es creu que ho està passant molt malament. Un dia la seva dona decideix anar-lo a visitar, i llavors ......, si voleu saber que passa mireu-la, que és molt divertida i passes un bon moment.

Puntuació: 4,5 / 5

On van a parar els diners d'elles.....tota una intriga a descobrir

Noies!! espero els vostres comentaris...i nois també! jeje

El Metge

Títol: El metge

Escriptor: Noah Gordon

Editorial: Columna-Proa

Pàgines: 590

Per començar dir-vos a opinió meva, i fent un símil amb el vi, ja que som de la terra, que és com un bon vi. Diríem que un bon vi a mesura que passa el temps millor és, doncs aquest llibre crec que és igual, a mesura que vas llegint pàgina rere pàgina millor és, fins que arribes al final, i llavors desitges que continues, però no, s’acaba.
La novel·la al meu entendre, és distreta, narrant detalls de l’època medieval a Europa i a orient, i et submergeix amb la vida, aventura i penúries del protagonista, en Rob Cole.
Aquest es un jove que viu a Londres, i que arrel d’una sèrie de situacions és veu empès a recórrer per Anglaterra acompanyat un barber cirurgia. Llavors se n’adona que ha nascut per guarir a la gent i veient que la medicina a Anglaterra està molt endarrerida, s’aventura a anar a terres llunyanes, a Pèrsia en busca dels grans metges àrabs, perquè li ensenyin el secret de la medicina.
El seu viatge cap a Pèrsia, el portarà a travessar Europa, a disfressar-se de jueu, a lluitar, fugir i enamorar-se per tal de sobreviure a l’aventura.
En fi, una gran aventura que tal com dic al principi, s’ha m’ha fet curta. Trobo que qui vulgui endinsar-se en aquella època i treure’n detalls de les maneres de viure, conèixer una mica la cultura i religió musulmana i jueu d’aquell temps, aquesta novel·la n’és l’ideal.

Puntuació: 4,95 / 5

La Revolució

Títol: La Revolució

Autor: Jordi Casanovas

Direcció: Jordi Casanovas

Repartiment:

Roser Blanch- Sandra
Clara Cols-Cris
Borja Espinosa- Eduard
Mireia Fernández- Isa
Pablo Lammers-Fran
Sergio Matamala- Javier
Alícia Puertas- Aina

Una nova obra de teatre de la companyia FlyHard que vam anar a veure al teatre Cal Bolet de Vilafranca del Penedès.
Com totes les obres de la companyia, tenen un toc d’humor, i sobretot al meu entendre molt de missatge. Les anteriors que hem vist d’ells, han estat Andorra i Neoburning Generation, i La Ruïna.
Aquesta nova es diu La Revolució. L’argument principal es centra amb la Laura i la Cris que treballen en la creació d’un nou videojoc. Aquest videojoc captura els sentiments de les persones, les pors, les emocions, i ha de ser una revolució en el món dels videojocs. Aquest el presenten a una empresa multinacional per produir-lo i promocionar-lo. El joc es capaç de pensar com el jugador, i crear una partida exclusiva per a ell. Aquí apareixen les diferencies entre la Laura i la Cris, amb punts de vista diferents. I ja no explico més, qui estigui interessat en veure-la, que hi vagi.
Aquí teniu el link de el Teatre Villaroel, amb un petit joc el qual et permet comprar les entrades sols per 10 euros.

http://larevolucio.lavillarroel.cat/

Us animo a tots a anar a veure l’obra.

La boda de Rachel

Títol original: RACHEL GETTING MARRIED ( LA BODA DE RACHEL)

Any: 2008

País: USA

Direcció: JONATHAN DEMME

Repartiment: ANNE HATAWAY, ROSEMARIE DEWITT, MATHER ZICKEL, BILL IRWIN, ANNA DEAVERE SMIT, ANISA GEORGE, DEBRA WINGER

Productora: SONY PICTURES CLASSICS

L’altre dia va anar a veure la pelicula en versió original. Sort que va valdre la pena, perquè sortir de casa amb el fred que feia era una bogeria.
Bé, la pel·lícula va ser interessant, i la historia tal com ja podem observar amb el títol, gira entorn del casament de …. Rachel.
Però no es com qualsevol pel·lícula xorra americana, de nuvis que s’emborratxen, despedides de solter, etc, sinó que es una pel·lícula seria, i que te com a principals protagonistes dues germanes, una, la que es casa, Rachel, i l’altre Kym, que es la germana petita, la qual surt d’un programa de desintoxicació de drogues i retorna a casa pel casament de Rachel.
Però dins la família existeix una gran tensió, ressentiments, i tristesa, tot degut a uns fets que van passar fa uns anys, on Kym va tenir un accident de cotxe mentre estava col·locada i va matar el seu germà petit.
En fi doncs, perdó, records, ressentiment, tendresa, amor de germanes, amor de pare, etc, una mica de tot, i no us expliquem més, recomanem veure-la.

Puntuació: 4 / 5

Que està passant?

Cada cop sentim per les noticies, i en boca dels polítics que hem de ser ecologistes, que hem de fer servir el transport públic per anar a la feina, a portar la canalla al col•legi, a teatre, a cine, etc, però millor sempre amb el transport públic i sense tenir d’utilitzar el vehicle propi.

Però sorpresa, el transport públic on es? Pocs destins, poques combinacions i pésims horaris.

Et trobes com nosaltres, vivint a Vilafranca del Penedès, que tens un transport públic amb mancances, amb constants retards, i amb un ventall horari de pena. Per exemple, si vols anar a veure una obra de teatre a Barcelona, és totalment impossible, ja que si aquesta es el vespre-nit, ja no tens tren per tornar. I que dir dels dies festius, trens cada hora, bufff, això si que es freqüència horaria de viatges.

I una altre de les bones, ara fa pocs dies, amb total llibertat i tranquil•litat, per no dir amb una cara que se la trepitgen, comuniquen que el transport de rodalies s’encarirà un 6%. I aquest cop no tenen l’excusa de l’IPC, que sols hi ha una previsió d’augment del 2 %.

Torno a dir, que està passant? Quan algú donarà un cop de puny a la taula i dirà que ja n’hi ha prou. Que ja estem cansats de pagar i no rebre res a canvi. O només ens n’adonarem quan la cosa ja no tingui remei.

Perdoneu !

Perdoneu per no haver escrit durant tants dies, però hem tingut problemes tècnics amb el PC. Un mal bitxo es va ficar a l'ordinador i me'l va deixar fet una coca. Informació perduda i un disc dur a prendre pel sac.

Arròs, un aliment bàsic als Països Asiàtics

Tal com vam contrastar quan vam estar de vacances per Asia, l’arròs o productes derivats d’aquest, son molt importants, per no dir bàsics en l’alimentació de la gent.
Des de fa un temps, el preu de l’arròs està pujant, i això pot ser una font de problemes i inestabilitat a la zona.

Aquest aliment ha tingut un increment en el preu, degut en part a la gran demanda existent, i a la desaparició de camps d’arròs en alguns països productors per causes varies, incloent el canvi climàtic en alguns d’ells.
Per fer-se a la idea del consum d’arròs, per exemple a les Filipines, un país amb 90 milions d’habitants, mengen diàriament 33.000 tonelades d’arròs.
Els principals productors mundials d’arròs, i per tant els que més es beneficien d’aquestes fortes pujades de preu, son Tailàndia i Vietnam, els quals produeixen prop del 50 % de l’arròs que es comercialitza al món.
L’arròs tailandès, a principis de 2008, tenia un preu de 400 dòlars la tonelada, i actualment supera els 700 dòlars la tonelada, aquest augment ha estat molt superior al que han tingut els cereals els quals tenen més incidència a occident. Per tant, aquest augment sobre un producte bàsic en l’alimentació de la població asiàtica, s’ha de tenir molt en compte, ja que això podria desestabilitzar molts països, i canviar la seva situació de vida i política.

Encara en falta un

Tal com he llegit en un article del diari digital "20 minutos", encara hi ha un dels tres de la foto que no s’ha retractat ni ha demanat perdó per les mentides, i haver provocat la invasió de Irak.
Aquesta famosa foto es va fer a les Illes Açores el 2003, on el ”trio calavera”, encapçalat pel senyor George Bush en representació d’Estats Units, el senyor Tony Blair en representació del Regne Unit, i el nostre crack, el senyor Jose Maria Aznar en representació de España, van donar via lliure a l’enviament de tropes internacionals a invadir Irak, per tal d’enderrocar a Sadam Hussein.
El principal motiu per justificar la invasió de Irak, va ser l’amenaça i existència d’armes de destrucció massiva. Aquestes mai s’han trobat, però suposo que com sempre han primat els interessos armamentístics i els d'obtenció de recursos, com pot ser el petroli i gas.
El senyor Aznar l’únic que ha dit es “Todo el mundo pensaba que en Irak había armas de destrucción masiva y no las había, yo lo sé ahora".

Quin morro. Com sempre els polítics espanyols son diferents.