Com cada any, i invariable amb el pas del temps, en aquesta època al Penedès, és temps de verema, afloren els tractors per les carreteres i apareix l’estrès en els pagesos.
Mirant a tota hora i tots els dies el cel, buscant i intentant saber quins cellers els hi voldran el raïm i a quin preu els hi pagaran.
Això del preu es el gran misteri, des de ja fa uns anys els cellers, o almenys alguns d’importants, com podria ser per exemple M.T., no comuniquen el preu fins un cop ja feta la collita, cosa que jo mai no entendre com has de vendre un producte sense saber-ne el preu.
Una altre es veure com ja fa anys el preu del raïm que li paguen al productor, o sigui el pagès, es manté inalterable o a la ba
ixa, i quant el IPC va augmentant any rere any amb el conseqüent augment dels productes fitosanitaris, gas-oil, salaris, etc.
A més, cada cop els cellers demanen més qualitat en el raïm, i seguiments dels productes fitosanitaris i altres que s’hi apliquen, “pla de traçabilitat”, a la vinya, cosa que jo crec que es del tot lícit i correcte demanar, ja que si volem ser la DO Penedès, o DO Cava competitius, s’ha de buscar qualitat i exigència al productor, i TAMBÉ al elaborador, però sempre amb un tracte just, o sigui no PODEM ESCANYAR AL PAGÉS i si se li exigeix, també se li ha de pagar a un preu just el raïm.
Mirant a tota hora i tots els dies el cel, buscant i intentant saber quins cellers els hi voldran el raïm i a quin preu els hi pagaran.
Això del preu es el gran misteri, des de ja fa uns anys els cellers, o almenys alguns d’importants, com podria ser per exemple M.T., no comuniquen el preu fins un cop ja feta la collita, cosa que jo mai no entendre com has de vendre un producte sense saber-ne el preu.
Una altre es veure com ja fa anys el preu del raïm que li paguen al productor, o sigui el pagès, es manté inalterable o a la ba
ixa, i quant el IPC va augmentant any rere any amb el conseqüent augment dels productes fitosanitaris, gas-oil, salaris, etc.A més, cada cop els cellers demanen més qualitat en el raïm, i seguiments dels productes fitosanitaris i altres que s’hi apliquen, “pla de traçabilitat”, a la vinya, cosa que jo crec que es del tot lícit i correcte demanar, ja que si volem ser la DO Penedès, o DO Cava competitius, s’ha de buscar qualitat i exigència al productor, i TAMBÉ al elaborador, però sempre amb un tracte just, o sigui no PODEM ESCANYAR AL PAGÉS i si se li exigeix, també se li ha de pagar a un preu just el raïm.
Qui vulgui venir a passejar pel Penedès i visitar alguna de les bodegues o caves, aquí teniu un link on hi trobareu 7 rutes per poder fer.
I també qui li agradi el enoturisme hi trobareu molta informació en aquesta pàgina:
3 comentaris:
Els pagessos productors de raïm de qüalitat que venem als cellers elaboradors de vi D.O.Penedès i Cava,independents o associats a cooperatives, som víctimes d'un mercat captiu al que ens sotmeten els dos o tres grans grups que dominen el 85 o 90% de la producció de la zona. Actuen amb pràctiques monopolístiques a l'hora de fixar preus del producte, condicions de pagament,paràmetres qüalitatius, etc. i sense cap possibilitat de consensuar res de res.Si vols acceptes les seves condicions i si no ves a vendre'l o bé qüasi regala'l als cellers que anomenem "xatarreros". Si els hi falta producte, ja aniran a comprar-lo a aquests cellers, escanyant-los també a ells en el preu. Resumint som un mercat captiu d'aquests grans grups i que ni les administracions volen fer d'arbitres d'aquest joc de "monopoli".
Voleu dir que el probrema que hi ha en D.O.Penedès, no és pk ni els pagesos mateixos es posen d'acord entre ells? No hi ha unió?
Amics l'unió fa la força, però en aquest pais no es possible; sóm uns venuts!!!
Ja se que costa molt i molt deixar perdre tota una collita, però potser seria la sol.lució posar-se tots però tots d'acord que si el preu no es just és deix a la vinya.
Perquè s'ha deixat fer la D.O. Catalunya? potser perqué les cases grans entiguin contentes?
Senyors hauriem de ser més valents tots i totes. Però això en aquest pais sembla que sigui imposible.
Aquest és el nostre mal Pep, sempre ens queixem, però mai no fem res. Quan som capaços d'admirar allò pel que els nostres avis van lluitar, ara no sóm capaços d'unir-nos i fer un front comú. El cooperativisme a casa nostra és paper mullat i les associacions de pagesos també. Aquí defensen, al pagés o al productor, comerciant o venedor?????
Hauríem de ser capaços de fer el que s'ha fet amb LLET NOSTRA. Pascual, no feia més que posar traves als pagesos; les cooperatives s'ajunten i lluiten contra ells. A veure si COVIDES, unió i companyia es posen d'acord, comencen a treballar en la mateixa direcció. Si l'únic que volen és mantenir les cadires... que continuïn llepant culs.
Això seria una autèntica revolució!!
Publica un comentari a l'entrada