Alexis, ja fa anys que ens vam conèixer, i sembla ahir que començaves a jugar amb el nostre equip de bàsquet de Font-Rubi, avui ens has deixat però ningú no negarà que ens has marcat per sempre amb la teva simpatia i el bon humor.
Sempre, dintre i fora de la pista, de dia o de nit, has estat un líder i un gran, molt gran amic.
Per sempre.
Sempre, dintre i fora de la pista, de dia o de nit, has estat un líder i un gran, molt gran amic.
Per sempre.
2 comentaris:
La més gran pèrdua que podíem patir a la nostra edat. Un company d'aventures inesgotables. Jo estic molt tocat per aquesta pèrdua, però suposo que tu molt més ja que des de petits que us coneixíeu. Allà on sigui el portarem dins nostre i mentre nosaltres visquem, ell viurà amb nosaltres. Per ell i amb ell seguirem units!
com va dir el ferran en un mail, recordant la peli del club dels poetes morts, (per qui no l'hagi vist, no parla de mort sino del contrari).
Oh capità, el nostre capità!
que segueixi l'equip sempre mirant cap a proa!, quan cau la bandera, un altre l'agafa i segueix caminant amb ella
salut, basquet i amistat!
escudé
Publica un comentari a l'entrada