6 de setembre del 2008

Che El Argentino

Direcció: Steven Soderbergh
País: USA y España
Any: 2008
Temps : 131 min.
Gènere: Històric
Guió: Peter Buchman, Diari del Che Guevara
Música: Alberto Iglesias
Fotografia: Peter Andrews
Muntatge: Pablo Zumárraga
Vestuari: Bina Daigeler
Producció: Laura Bickford y Benicio del Toro
Estrena: 05-09-2008




No hi ha molt a explicar que no hagueu pogut deduir pel titol de la pel·lícula, doncs si, aquesta es la primera de les dues part de una pel·lícula dedicada a la vida de Ernesto Guevara, apodat el Che. En concret aquesta es centra en una part de la seva vida, a l’any 1952, quan Fulgencio Batista fa un cop d’estat a Cuba, i pren el control del país.

A l’any 1955, a Mèxic coneix a un jove advocat, Fidel Castro,  el qual te idees revolucionaries i incita a la revolució contra Fulgencio Batista i el seu exercit a Cuba. La pel·lícula va intercalant fets de les batalles entre guerrillers i soldats de Batista, a la selva cubana i en ciutats, durant la revolució cubana i la visita a Estats Units i la intervenció a la cimera de la ONU per part del Che.

Una de les coses que es dedueix sobre el Che, durant la pel·lícula, es que era un home amb les idees molt clares, i que lluitava fins al final pels seus ideals. Un home el qual volia que la gent sàpigues llegir i escriure, ja que com ell deia “Un pueblo que no sabe leer ni escribir, es un pueblo fácil de engañar”.

A Benicio del Toro, interpreta al Che a la perfecció, com ja va quedar demostrat al festival de Cannes, on va guanyar la Palma d’or a Millor actor, i on comença a sonar com a possible Oscar. Pel que fa a la durada de la pel·lícula, s’ha de dir que no es fa gens pesada i que els 131 minuts que dura passen ràpid.


PUNTUACIÓ: 4 / 5

8 comentaris:

Anònim ha dit...

El Che, un mite amb bones idees però males maneres. El fi no justifica els medis, així que malgrat estar d'acord amb les seves idees i la seva visió de la societat, la manera de conseguir-la crec que no es l'adequada. Encara que d'altre manera pugui ser molt difícil.

Per altre banda, estic d'acord amb tu, que la pel·lícula no es fa gens pesada. Esta gravada com un documental i li dona molta versemblança i crea interés.

Pep i Nuria ha dit...

Si males maneres, però hi ha vegades que no tens alternativa, sobretot quan estas amb inferioritat i no tens ajudes d'altres països.
Crec que si el Che hagues sobreviscut, possiblament sudamerica no estaria com està ara actualment, segur que estaria molt millor.

- Podrán morir las personas, pero jamás sus ideas.
- Si avanzo sígueme, si me detengo empújame, si retrocedo mátame.
- No se trata de cuántos kilogramos de carne se come o de cuántas veces por año pueda ir alguien a pasearse por la playa, ni de cuántas bellezas que vienen del exterior puedan comprarse con los salarios actuales. Se trata, precisamente, de que el individuo se sienta más pleno, con mucha más riqueza interior y con mucha más responsabilidad.

Anònim ha dit...

el Che, i el que representa només es pot entendre si per un moment oblidem la nostra manera de viure i el nostre entorn, ens traslladem als any 1950 i sobretot veiem com es fa formar el jove Ernesto a la seva Argentina natal.
Males maneres? Què seria per tu "bones maneres" Ferkaly?
Enrecorda't, Demà celebraràs 11 set de 1714: el poble de bcn va preferir morir en inferioritat que claudicar davant el Borbó. Es va equivocar en les maneres Rafael Casanova?
Jesucrist va morir a la Creu, podia haver fet un pacte amb els romans, salvar la vida. Es va equivocar ell tb a les maneres? en nom d'ell posteriorment s'han organitzat les més grans massacres i injustícies de la història de la humanitat per exemple.
Hiha dues maneres de combatre: una amb les lleis, l'altra amb la força. La 1a és pròpia dels homes, la 2a de les bèsties. però que sovint amb la primera no n'hi ha prou, convé recórrer a la 2a. Per tant (...) li cal saber actuar com a bèstia i com l'home.
El Princep (Maquiavel).
salut
escudé

Anònim ha dit...

Quan dic males maneres, és precisament pq la força no aconsegueix res perdurable i bo. Si volem aconseguir la revolució, fem com ell deia i donem formació al poble. Ensenyem-lo a llegir i a escriure, però no a matar.

Rafael de Casanova, no el pots comparar amb el Che. La història de Rafel de Casanova, es troba totalment lligada a una guerra (la de successió) on com totes les guerres, no hi han termes mitjos; o guanyes o perds, o mates o et maten; però no em diguis que podia fer el que va fer d'una altre manera.
Respecte Jesucrist, ell va fer una revolució pacífica; si el compares amb el Che, és tot el contrari a ell, però amb una base comuna (aconseguir la igualtat de les persones). Bé és cert, que les revolucions per la força es produeixen més ràpidament que les intel·lectuals; però no són les que perduren més. I el que després s'ha fet en nom de Jesucrist ha estat el resultat de la corrupció i el poder, que han corromput la societat moderna i passada.

El problema de les bones persones i les bones idees, es que sempre hi ha qui s'en aprofita per enriquir-se, i quan veuen perillar el seu tron busquen la força per perpetuar-se.

Que creieu que amb el Che amèrica llatina fòra millor que actualment, puc estar-hi d'acord (els seus objectius eren bons); però si hagués buscat la revolució guerrillera a tot arreu podeu estar segurs, que potser serien més feliços, però tindrien una societat més inestable. Per la força no hi ha idea que perduri.

Anònim ha dit...

ferran, permet-me dir-te que vius al món de Bambi, el problema de les injústicies a sudamèrica és tant antiga com la impremta de Gutemberg.
Ferran, amic meu, hi ha moltes maneres de matar.....matar de gana, matar per falta d'atenció mèdica, matar de tristor, matar per falta d'higiene alimentària o per aigua contaminada....totes elles porten a la mort, més lenta o més ràpida.
La del Che, és la més visible, la que es fa disparant un arma o una bomba....però pq va haver de recórrer-hi? pq havia vist massa mort de totes les altres menes...."només volia veure la cara que feia un metge!" (ho recordes? què fer quan s'està desesperat?
no entenc pq veus tant diferent la situació catalana de 1714 amb la de la Cuba de batista? un exèrcit invassor, pobressa i problemes mil pel poble, injustícies que demanen acció,...."patria o muerte" "pàtria o mort" el resultat final: lluitar per allò en el que creus costés el que costés.
sense la força i el cap que tú hi fiques sota l'anella no em pendries mai un rebot...pensa-ho.
i sobretot: valora el que vaig escriure de Machiavel.
salut
escudé

Anònim ha dit...

Segurament..., puc ser un idealista, però les idees perduren.

Com vèncer Batista? Doncs de la mateixa manera que s'ha de vèncer l'Hugo Chavez, o de la mateixa que s'ha de vèncer a George Bush; per la força de la paraula.
Tu saps que jo tinc idees independentistes, oi? i suposo que també et deus imaginar que mai agafaré un fusell i començaré una guerra contra Espanya al crit de "patria o mort", no? Doncs, es tracta d'això.
És cert, que el Che va portar moltes coses bones; i per aquesta simple raó, ja hagués aconseguit els seus objectius. No li feia falta la força de les armes.
Mira els moviments que hi ha a l'Amèrica llatina (Bolívia, Brasil, Veneçuela...), canvis radicals de concepció de la societat a partir: de les urnes!!

És clar que la revolució armada és una sortida bona, però només per aquells que tenen més força que cap. I per aquells que volen fer un canvi en dies; aquells que no tenen paciència i que volen imposar les seves idees per sobre de les altres.
Malgrat tenir molts defectes, la democràcia és el millor sistema social que hi ha.

Respecte a la comparació dels fets del 1714 amb el Che, no te sentit, ja que la situació catalana era de Vida o Mort. Vida si guanyaven, mort si guanyava l'exercit de Felip V.
No hi havia cap revolució per mig, eren els partidaris d'una dinastia (Borbons) contra els altres (Austracistes).
Es tracta de 200 anys abans, sense tractats de ginebra ni res que se li assembli.
En fi, era una altre època amb unes altres regles de joc...

Anònim ha dit...

Ferran
correcte, però insisteixo, cada moment és diferent està clar.
Hi ha moments en els quals no pots esperar més, no pots anar a poc a poc, pq portes anys, segles esperant un canvi, i és llavors quan es donen totes les condicions adequades per un canvi important i inmediat.
- la revolució francesa de 1789 va significar un avenç per la humanitat....no es podia parlar d'anar poc a poc davant l'absolutisme monàrquic...s'havia de fer com es va fer.
- La independència dels USA es va fer idem, s'havia de fer així.
- La guerra perduda el 1714 s'havia de fer així, no es podia dialogar amb el borbons...no es tractava d'un rei o un altre...els canvis i el que suposaven un i d'altres saps àmpliament que eren el sol i la lluna. (i a la corona d'aragó si que hi havia el que avui es podria entendre com democràcia).
- La revolució soviètica de 1918 idem, està molt bé mirar en Disney l'anastasia..però els romanov representaven l'endarreriment, el despotisme, la fam, la incultura...s'havia de fer el que es va fer.
- Idem amb el Che amic meu, Batista i el que representava no es podia derrotar amb les urnes...permet me que et digui que si penses això has de llegir molt més sobre la realitat sociopolítica de l'amèrica llatina i de batista.
Estic preparant material per informar-vos sobre el que no sabeu de Chavez....no tindràs més remei que reconéixer que, malgrat les formes no t'agradin, la CIA i els rics de sempre són els dolents i Chavez el bo.....per cert, va arribar a la presi`dència de la ma d'unes eleccions més netes que les de molts pobles petits de l'espanya rural o catalunya profunda actual (on per ex A Horta d'Ebre saben de qui és el vot aquell del PSC....paraules textuals de la mariola).
salut i fins demà
(PS: tant de bo mai hagis de fer servir la força per defensar els teus i en el que creus....sinó estic segur que ho faries, com tots i totes, o potser no.
escudé

Anònim ha dit...

Si amic meu, si.

Però al final, tu mateix admires el que ha sabut fer Chavez a Veneçuela, oi? I no va caldre la violència de la guerra, oi?
Doncs, això és al que em refereixo.

Salut amic i llarga vida. M'agrada molt poder debatre amb tu.