Títol: Shantaram
Escriptor: Gregory David Roberts
Editorial: Entramat
Pàgines: 1.146
Aquest llibre el vaig comprar gràcies a una recomanació d’un company de feina de la Núria, que deia que era tan interessant i fantàstic. I puc dir ara, que realment tenia tota la raó. Ja fa uns mesos que el vaig llegir, i diria que ha estat un dels llibres que m’ha enganxat més, perquè un cop mi posava a llegir-lo no podia deixar de fer-ho. Les histories del personatge anaven succeint, i jo no en tenia prou en quedar-me a mitja historia, necessitava saber més i més.
Bé, resumint hem va apassionar. La novel·la és autobiogràfica, narrada pel senyor Gregory David Roberts
Comença la novel·la a Austràlia, on l’autor es empresonat després de diversos atracaments i problemes en drogues, en una presó de màxima seguretat. Després narra com s’escapa de la presó i com fuig del país, anant a la Índia, a la ciutat de Bombai.
Un cop a Bombai, va a viure a un dels barris més pobres, on els estrangers ni s’hi apropen. Allà descobreix l’amor i lleialtat de tots els que hi viuen, i com gràcies a aquests valors reuneixen les forces per poder anar endavant.
Gràcies a uns petits coneixements de medicina, fa de doctor improvisat i es guanya el sobrenom de Shantaram, que dona nom al llibre i que vol dir “Home de pau de Déu”.
També va conèixer la violència, l’horror de les presons índies, les tortures i les màfies locals de la ciutat. Entre la màfia es va fer un nom, traficant amb drogues, falsificant bitllets i passaports, i això el va portar a poder conèixer un dels caps de la màfia amb el que va fer una estreta amistat. Això el va portar al Afganistan, on va lluitar al costat dels mujahidins, a la guerra contra la invasió soviètica.
L’autor va escriure aquesta novel·la, després de tornar a Austràlia i mentre complia condemna a la presó. Els guàrdies de la presó li van posar difícil, ja que abans d’acabar-la li van estripar per dues vegades.
Com veieu, l’autor n’ha passat de tot tipus, i un cop tingueu l’oportunitat de llegir-vos el llibre, comprovareu que no us deixa indiferent.
PUNTUACIÓ: 4,95 / 5
Bé, resumint hem va apassionar. La novel·la és autobiogràfica, narrada pel senyor Gregory David Roberts
Comença la novel·la a Austràlia, on l’autor es empresonat després de diversos atracaments i problemes en drogues, en una presó de màxima seguretat. Després narra com s’escapa de la presó i com fuig del país, anant a la Índia, a la ciutat de Bombai.
Un cop a Bombai, va a viure a un dels barris més pobres, on els estrangers ni s’hi apropen. Allà descobreix l’amor i lleialtat de tots els que hi viuen, i com gràcies a aquests valors reuneixen les forces per poder anar endavant.
Gràcies a uns petits coneixements de medicina, fa de doctor improvisat i es guanya el sobrenom de Shantaram, que dona nom al llibre i que vol dir “Home de pau de Déu”.
També va conèixer la violència, l’horror de les presons índies, les tortures i les màfies locals de la ciutat. Entre la màfia es va fer un nom, traficant amb drogues, falsificant bitllets i passaports, i això el va portar a poder conèixer un dels caps de la màfia amb el que va fer una estreta amistat. Això el va portar al Afganistan, on va lluitar al costat dels mujahidins, a la guerra contra la invasió soviètica.
L’autor va escriure aquesta novel·la, després de tornar a Austràlia i mentre complia condemna a la presó. Els guàrdies de la presó li van posar difícil, ja que abans d’acabar-la li van estripar per dues vegades.
Com veieu, l’autor n’ha passat de tot tipus, i un cop tingueu l’oportunitat de llegir-vos el llibre, comprovareu que no us deixa indiferent.
PUNTUACIÓ: 4,95 / 5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada