Fa uns dies varem tenir la necessitat de marxar, esvair-nos de la rutina que portàvem a sobre, el 
fer el mateix cada dia i cada cap de setmana.
Així, que varem marxar i varem decidir anar a un poblet de Osca, un poblet on el Josep M ja hi havia estat, i on deia que era tan bonic.
Així que, apa, cotxe i fer la ruta cap a....Alquezar, si Alquezar, un petit poble, on només hi viuen uns 180 habitants, fixes, però que els caps de setmana es duplica o més, i els estius, temporada de barranquisme i rutes a peu o bici, es triplica o més.
Aquella zona, ubicada a la “Sierra de Guara”, fins no fa molts anys era una zona agrícola i ramadera exclusivament, però arrel de l’arribada de gent francesa van dinamitzar el turisme i van promocionar i posar de moda el barranquisme, escalada, etc.
Ara, poble que viu quasi exclusivament del turisme, es lloc de trobada d’escaladors i gent que practica el barranquisme.
Doncs bé, no cau gaire lluny, nomes a uns 200 i pico quilometres de Vilafranca del Penedès, i a unes 2 hores i mitja, sempre a velocitat dintre dels límits.
Per anar a parar a Alquezar, la manera més ràpida, no diem la més bonica, es agafar l’autopista direcció Lleida, un cop arribem a Lleida, ens agafem la carretera direcció Monzón, i un cop arribem a Monzón, on podem visitar el fantàstic castell que tenen sobre la vila, agafem
direcció Barbastro. En aquesta zona, alies zona vinícola de Somontano, hi tenim varies bodegues molt interessants les quals es poden visitar, però la que sobresurt per sobre de les demés, encara que només varem visitar aquesta, es la Irius, i si la veieu per la carretera, ho entendreu, direcció Barbastro, venint de Monzón a la dreta. Es espectacular, una bodega totalment nova, fa un parell d’anys que està oberta, i si no us raca gastar-vos 10 € us ho recomanem visitar-la, per moderna i espectacular.
Doncs, un cop arribem a Barbastro, agafem una altre carretera direcció cap a Alquezar.
Ja veureu que es un poblet molt bonic i acollidor, lloc on un es pot relaxar i pot disfrutar de la natura, passejant o fent el que un més li plagui.
Pel que fa a l’allotjament, no us preocupeu, hi ha molt a triar, encara que per Internet molts d’ells no hi son.
fer el mateix cada dia i cada cap de setmana.Així, que varem marxar i varem decidir anar a un poblet de Osca, un poblet on el Josep M ja hi havia estat, i on deia que era tan bonic.
Així que, apa, cotxe i fer la ruta cap a....Alquezar, si Alquezar, un petit poble, on només hi viuen uns 180 habitants, fixes, però que els caps de setmana es duplica o més, i els estius, temporada de barranquisme i rutes a peu o bici, es triplica o més.
Aquella zona, ubicada a la “Sierra de Guara”, fins no fa molts anys era una zona agrícola i ramadera exclusivament, però arrel de l’arribada de gent francesa van dinamitzar el turisme i van promocionar i posar de moda el barranquisme, escalada, etc.
Ara, poble que viu quasi exclusivament del turisme, es lloc de trobada d’escaladors i gent que practica el barranquisme.
Doncs bé, no cau gaire lluny, nomes a uns 200 i pico quilometres de Vilafranca del Penedès, i a unes 2 hores i mitja, sempre a velocitat dintre dels límits.
Per anar a parar a Alquezar, la manera més ràpida, no diem la més bonica, es agafar l’autopista direcció Lleida, un cop arribem a Lleida, ens agafem la carretera direcció Monzón, i un cop arribem a Monzón, on podem visitar el fantàstic castell que tenen sobre la vila, agafem
direcció Barbastro. En aquesta zona, alies zona vinícola de Somontano, hi tenim varies bodegues molt interessants les quals es poden visitar, però la que sobresurt per sobre de les demés, encara que només varem visitar aquesta, es la Irius, i si la veieu per la carretera, ho entendreu, direcció Barbastro, venint de Monzón a la dreta. Es espectacular, una bodega totalment nova, fa un parell d’anys que està oberta, i si no us raca gastar-vos 10 € us ho recomanem visitar-la, per moderna i espectacular.Doncs, un cop arribem a Barbastro, agafem una altre carretera direcció cap a Alquezar.
Ja veureu que es un poblet molt bonic i acollidor, lloc on un es pot relaxar i pot disfrutar de la natura, passejant o fent el que un més li plagui.
Pel que fa a l’allotjament, no us preocupeu, hi ha molt a triar, encara que per Internet molts d’ells no hi son.
1 comentari:
Doncs per les fotos penso que és un excel·lent indret per descansar de tant i tant estrés urbanita. Unes fotos i un relat molt macos!!!
Publica un comentari a l'entrada