Brownie de nous

Sóc aficionat a la cuina, però haig de reconèixer que em fa mandra moltes vegades posar-me a preparar receptes, i a part em falta la part imaginativa que pel contrari té la Núria.

Avui us ensenyaré com vam fer un brownie de nous aquest diumenge passat, encara que es un postre no gaire complicat de fer, la Núria em va anar guiant ja que és la cuinera/pastissera 'aficionada'.

Bé, comencem:

Ingredients necessaris per fer un Brownie:

140 gr. Xocolata negra

300 gr. de Sucre

200 gr. de Nous

120 gr. de Farina

250 gr. de Mantega

4 Ous

Comencem agafant una tassa per tal de desfer la xocolata, amb el microones, i un cop líquida l'afegim a un bol gran. Després, repetim la mateixa acció, però ara amb la mantega, i també l'afegim al bol.

Hi afegim els ous i el sucre l, i ho batem fins que quedi tot homogeni, a continuació hi afegim la farina i les nous. Ho continuem movent perqué no quedin gromulls i les nous quedin repartides per tot el pastis.

Un cop remenat, agafarem un motlle, el lubricarem amb mantega i hi afegirem la massa.

Passarem a enfornar. Prèviament haurem escalfat el forn a 250 graus, i introduirem el motlle a dins. 

Al cap d'uns 20-25 minuts mirar si ja està fet, punxarem la massa amb un escuradents i si aquest no té restes de massa 

és que ja està llest.

Esperem que es refredi,  el desmotllem, i ja està.

Espero que us agradi i bon profit.  

Hello London

Com sempre que podem, fem alguna escapada, i aquest cop hem triat Londres. Si una de les capitals més grans d’Europa, sempre i quan considerem Anglaterra dins Europa, que per segons que hi estan i per segons que no.
Bé, ja hi vàrem anar amb uns amics un cap de setmana de fa ja uns anys, el 2003. Llavors ja ens va impactar la ciutat, gran, grisa i atrafegada. Aquell cop vam fer més el guiri, anant a veure el Big Ben, la torre de Londres, el Tower Bridge, etc.
Però aquest cop, hem estat uns dies més, en concret 5 dies, i ens hem introduït més en altres coses a fer en aquesta gran capital.
Vam anar-hi, com no, amb avió, amb la companyia Low-cost Ryanair, sortint de l’aeroport de Reus, molt millor que el de Girona, sense gent, ni cues. Un vol de 2 horetes i ja hi som, i allà cap a un hotel ja prèviament contractat.
S’ha de dir que l’hotel, es molt recomanable, ben situat a nivell de transports, barato, i net, cosa molt apreciada quan vas a Londres, ja que barato i a la vegada net, no s’acostuma a trobar, aquest es diu Central Hotel i està a tocar de l’estació de tren King Cross, Sant Pancrass Station.
Us recomanem a qui vagi a Londres, que per comoditat i rapidesa, es faci en qualsevol estació de metro la Oyster Card, que es una targeta recarregable, i on pot pagar bus i metro, i te una franquícia de 3 lliures.
Doncs aquest 5 dies sobretot ens hem centrat a visitar els mercats diaris o de cap de setmana que fan per la ciutat, Borough Market, que sobretot es de menjar i verdures, el de Portobello, mercat molt gran, dedicat a qualsevol cosa que es pugui vendre, el mercat de Spitalfield, sobretot es d’artesans, i productes fets a mà, i el de Greenwich, on es ven roba de 2a mà.
Un cop satisfeta la vena consumista, encara que vist els preus i el canvi que va la lliura esterlina, no hem comprat res, però hem mirat un fotimer, hem anat a veure els museus.
Aquí si, amb els museus si que son tota una institució els anglesos, quins museus i com promocionen la cultura entre els seus ciutadans, no com a un altre país que conec.
Museus gegants, documentats, GRATUITS, i plens de visitants i escoles que van a visitar-los. Dels que hem anat, no ni ha cap que puguem dir que no ens hagi agradat, començarem pel que crec que es el millor i més espectacular, el Britsih Museum.
El British Museum, hi ha com ho diríem, un tros d’història de totes les cultures que han existit en l’evolució humana fins a l’actualitat. Des de la prehistòria, romans, perses, egipcis, etc. es un museu espectacular, amb quantitat d’objectes i escultures de totes les èpoques, i no sabria dir quin es el més espectacular. Si algú li agrada la historia, aquí si pot estar hores i dies. Per qui només hi vulgui estar i visitar-lo, li recomano la ruta de 3 hores que tenen al museu, o fins hi tot deixar-se anar per les diferents sales i passejar.
L’altre museu es el Natural History Museum, que com ja indica el nom es el museu d’història natural, on aquí i trobarem des de l’evolució de l’espècie animal, passant pels dinosaures, fins a tot tipus d’animals de l’actualitat, i com l’altre museu es gegant. Menció a part, per la secció de dinosaures, amb reconstruccions d’aquests gegantins animals que varen existir fa milions d’anys. Aquí no vam fer cap ruta, sols ens vam deixar perdre per les sales que tenen observant i quedant fascinats de tants i curiosos animals.
I l’altre que vam visitar, va ser el National Maritim Museum, on hi han diversos objectes de navegació, vaixells i historia naval. De com van començar els primers exploradors, i les penúries que tenien que suportar, i reproducció de l’interior d’un vaixell de vapor de principis del segle XX.
Qui vulgui també sortir de l’estrès de Londres, pot anar a l’observatori Greenwich, on hi han unes grans vistes de Londres, i on hi ha també un petit museu de com van dessarrollar diferents telescopis i con van millorar la navegació a traves de les estrelles.
Res més a dir, el resta del temps, ens l’hem passat anant amunt i avall de Londres, visitant la ciutat, comerços, etc.
Gran ciutat, però, a opinió meva, sols per passar uns dies. No saben menjar !!!! Que es això de menjar a fora al carrer, que et cobrin més si et quedes a dins a un local ! I que la gran majoria de vegades, tot el que pots triar es sandvitx, hamburgueses, pies,... això a ulls meus no es menjar, i el preu, uffffff, 3,5 lliures mínim un sandvitx, va...
No m’estranya que quan venen a Catalunya, i els hi posen una paella d’aquestes tan dolentes, ells es llepin els dits.

Els pilars de la Terra

Titol: Els pilars de la Terra


Editorial: Edicions 62


Escriptor: Ken Follett


Pàgines: 1.371

Ja fa dies que vaig començar a llegir-lo, poder perquè m’ha faltat temps o perquè soc més lent que una tortuga llegint, però ha valgut la pena. No crec que pugui aportar res més sobre aquest llibre que ja no s’hagi dit, llibre “best seller” de l’escriptor Ken Follett.
Aquest llibre es desenvolupa la historia a l’ Anglaterra de l’Edat Mitjana, en el segle XII, en una ciutat Kingsbridge i gira entorn de la construcció d’una catedral primerament romànica i ha posterior gòtica.
S’ha de dir, que a mi hem va enganxar i agradar molt la novel·la, al igual que molts milers de persones en el món, però per Internet llegeixes moltes critiques sobre aquesta novel·la de senyor Follett, on es diu que l’entorn medieval que recrea la novel·la es totalment irreal, i que l’argument es molt simple, al igual que molt previsible, però tot hi així a mi m’ha agradat.
La historia tal com ja he comentat gira entorn a la construcció d’una catedral, i on un mestre constructor “paleta” somia en fer una gran catedral, i desprès de passar penúries i gana, se li presenta la oportunitat a la ciutat de Kingsbridge.
A partir d’aquest moment passen diferents histories, on hi intervenen diferents personatges, el prior Philip, persona totalment entregada al culte del senyor i gran gestor del seu priorat “monestir”, Jack el fill adoptiu de Tom, el qual desprès de diversos infortunis viatge per França i Espanya, fent la ruta de Santiago de Compostela, i on aprèn i veu que es poden fer catedrals diferents a les romàniques i més vistoses, les tàctiques del compte William per tal de tenir més poder, i altres.
La novel·la barreja fets històrics de l’Anglaterra del S. XII, on hi es present la guerra civil, i tocs aportats pel mateix escriptor ficticis.
En fi si busqueu opinions, aquesta serà una més dels milers que hi deuen haver, per tan la meva opinió del llibre deixant de banda si es o no històrica o totalment ficció, si es previsible o no, a mi tal com ja he dit m’ha agradat molt i la recomano a tothom, sempre hi quant tinguin una mica de força als braços, ja que les 1.371 pagines pesen lo seu.

PUNTUACIÓ: 4,75 / 5

Concurs de Castells de Tarragona

Encara que a mi no hem diuen res els castells, m’agraden però no tan per seguir els concursos, excepció Festa Major de Vilafranca del Penedès, hem de felicitar als Castellers de Vilafranca, per haver guanyat el Concurs de Castells de Tarragona, la qual arribava a la seva 22 edició, les ultimes quatre edicions guanyades consecutivament pels vilafranquins, i que es va celebrar aquest diumenge passat.
Els Castellers de Vilafranca, es van imposar sobradament sobre les altre colles castellers. En segon lloc va quedar la Colla Vella de Valls, i en tercera posició la Colla Jove de Valls.

La classificació i puntuació de totes les colles castellers va ser aquesta:

Aficionats de futbol, o busca-raons?

Moltes vegades, i últimament ja en son moltissimes, es sent o llegeix o es veu per la televisió, actes vandàlics, destrosses, agressions, etc., per part de grups radicals d’equips de futbol, no entenc aquesta postura d’aquests col·lectius que van a destrossar i fer mal a la gent pacifica que li agrada l’esport, però jo tampoc entenc la passivitat de molts dels clubs els quals tenen socis d’aquest tipus i no fan res per solucionar-ho.
No crec que passes res de res, si els clubs fecin com el FC Barcelona, que prohibís l’entrada a aquest tipus de seguidors. També així mateix, que la federació de futbol i de clubs també hauria de fer quelcom al respecte, ja que no m’agradaria veure en els pròxims anys partits de futbol com a sud Amèrica, on han de parar partits per les agressions entre aficions dintre dels estadis.
Crec que hauríem de mirar el sistema que utilitzen els equips i federació de futbol angles, encara que en aquest país qualsevol canvi es difícil, i aprendre d’ells, ja que allà qualsevol violent està fitxat, i en cas de violència dintre d’estadis tenen penes de presó.
També dir, que jo soc més del món del bàsquet, i no arribo a entendre el perquè d’aquesta violència que hi ha en els estadis de futbol, i quan per exemple en el món del bàsquet les aficions rivals, amb el 99,9¨% de vegades no hi ha cap tipus de conflicte, serà que son més cíviques ?