Article de premsa

Us deixo un link d'un article de premsa molt interessant.

Aquest va sortir a el diari El Periodico ja fa un temps.

Espero que aquesta article serveixi per redreçar el rumb que està patín la pagesia en aquests últims anys ( encara que no hi tinc gaire fe).

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20100930/josep-tort-paguen-quilo-raim-centims-men-costa/506794.shtml

Potser la gent no n'està conçienciada, però gran part de la bellesa del territori depen d'aquest col.lectiu, o sigui que o fem/fan un pensament elaborador de vi/cava, administració pública i gent en general o ens trobarem passejant una Catalunya amb vinyes i camps abandonats.

Bon any 2011 a tothom i esperem que aquest post serveixi per conscienciar-nos.

Fem baguets franceses

Bona vesprada a tots, tornem a estar actius després de molt de temps sense penjar cap post.

Avui us penjarem una recepta fàcil de fer, una recepta que malgrat el meu nivell baix en la cuina m'ha sortit amb èxit, o sigui, cuina per principiants. Aquesta recepta és per fer baguetes franceses.

Per fer aquesta recepta sols necessitarem dos eines, el primer una panificadora i segon el forn.

En primer lloc afegir a la panificadora els següents ingredients:

- 300 ml d'aigua

- 1 cullerada de mel

- 1 culleradeta de sal

- 1 culleradeta de sucre morè

- 540 gr. de farina

- 1 paquet de llevadura fresca

Un cop tenim la massa feta l'agafem i la posem sobre una taula de treball enfarinada, i en fem varis trossos, cada un aprox. de 200 gr. ( en sortiran unes 4 baguets). Aquests els hi donem forma de baguet i li fem talls a la part superior.

A continuació els deixem reposar entre 30-40 minuts, i després els posem al forn uns 25 minuts a uns 180 ºC.

I aquest és el resultat.

2 x 1

Ahir quan vaig anar a buscar els ous als galliner, vaig tenir una grata sorpresa. Si, un ou de dimensions fora del normal, un que en feia dos. Ja espero menjar-lo

Primeres baixes

Tot just estan madurant els tomaquets del nostre hort, i ja començem a comptar amb alguna baixa. Aquí teniu una mostra de un tomàquet de Montserrat, amb la Sra. oruga, alias "Corc".

Esperem que no tinguem moltes baixes, perque amb la pinta que fan donen ganes de menjar-ne ja.

Campions de la Lliga amateur del Penedès de Bàsquet

Foto equip Bàsquet Font-Rubí, CAMPIONS 2010

FELICITATS !!!

Conflicte a Tailàndia

Hem sap molt de greu tot el que esta succeïnt a Tailàndia. Primerament no sé quin dels dos bandos té raó, desconec les polítiques, la corrupció que hi pugui haver, etc.. Una cosa està clara, tenen una gran admiració als monarques del país, els polítics???? Suposo que com a tot arreu (dolenta).

Però els últims esdeveniments que hi han hagut aquests dies, hem fan posar de mala lluna, un país el qual he visitat, he estat entra la gent i conegut durant la meva petita estada, no entenc aquesta violència, i més coneixent-los, són persones pacients i calmades, de veritat, no ho entenc.

Vistes de Bangkok durant els disturbis:

Power Balance

Ja tenim el que molts pensaven, que el miracle de les polseres Power Balance sols era un tros de cautxú sense efectes beneficiosos per l'usuari.

Ara bé, fa mal? Es dolent per la salut? Si no es així, doncs no cal prohibir-ho, sols s'ha d'entendre com una polsera que gracies a famosos i el boca orella s'ha posat de moda, com moltes altres coses al llarg dels anys.

S'ha de dir que jo le provada i utilitzada, i tot aquestes coses que diuen que millores equilibri, flexibilitat i resistència, doncs, tan patos com sempre, flexible igual que sempre i resistència..... Crec que tot es psicològic, i sols és qüestió d'autoconfiança.

Moda o fruit amb propietats ?

Ens trobem cada cop més davant un fruit que te'l trobes fins i tot a la sopa, és solament un dir, crec que encara aquest fruit no s'utilitza en les sopes.

Estem parlant de les baies de goji, un fruit provinent del Tibet, i de nom científic lycium barbarum.

Resulta ser, que les baies de goji s'han utilitzat sempre en la medicina xina, això vol dir que algo de bo deuen tenir quan una cultura mil·lenària l'utilitza. Aquest fruit te 19 aminoàcids, minerals i oligoelements com calci, potassi, etc. Vitamines B1, B2, B6, C i E, també té propietats antioxidants i àcids grassos essencials, i entre tantes coses bones, com sempre ni ha d'haver alguna de dolenta, i es diu que es anticoagulant i que pot interferir en medicament contra l'hipertensió i la diabetis.

En fi, com es pot veure sigui moda o no, es que el petit fruit originari del Tibet te moltes propietats beneficioses per la salud.

Som rics !!

Des del nostre insignificant i poc conegut bloc, volem denunciar un fet que avui no ens ha deixat indiferent. Que coi passa amb els diners dels contribuents, o sigui.... els nostres.

Suposo que es part de totes les parts, tant els ciutadans que paguem com de les administracions públiques, com les empreses subcontractades.

Us explico una mica, avui caminant tranquil·lament pel poble de Sant Sadurní d'Anoia, m'he trobat amb aquesta estampa (foto), resulta que estan arreglant una de les aceres d'un carrer del poble, i resulta que m'hi trobo al costat de unes tanques de separació de les obres, dos sacs de formigó, nous, per estrenar, i que imagino que la funció que tenen és aguantar la tanca perquè no es mogui. Però, com pot ser, que no hi han altres coses, dos sacs nous, que podrien haver-se utilitzat per alguna altre obra, no, allà tirats, mullats per la pluja i fets malbé.

Si això passa amb petites obres, a la vista de tothom, i on tothom, jo inclòs no denunciem, que deu passar amb grans obres.

En fi, com diu el títol, som un país ric, tot va a l'ample, i esperem que no seguim el camí de la nostre veïna europea Grècia.

Una gran pèrdua

Avui he llegit una noticia que m'ha trastocat, una de les cultures més antigues de la Terra ha desaparegut amb la mort de l'ultima representant.

Aquesta senyora ja d'edat avançada, 85 anys, pertanyia a una tribu de les illes Andaman, la tribu Bo, que existia des de fa més de 65.000 anys.

Resulta ser que aquesta senyora se sentia molt sola, no podia parlar amb ningú amb el seu idioma. Una pena.

Pensem el que fem

Fenomenal vídeo que m'ha posat la pell de gallina, i on realment ens deixa patent alguns dels comportaments quotidians del dia a dia i que per desgracia tots, incloent-me jo el primer, fem sense tenir en compte les possibles repercussions que te amb les generacions que pugen.

Ja era hora !!!

Per fi algú o alguns que tenen la valentia de demanar la opinió al poble sobre un tema que per a alguns es molt important. No val dir que si la constitució diu això, que ens estimarien menys des de les espanyes, que no podem separanos, etc., NO, la resposta ha de sortir de la consulta popular, com qualsevol democràcia, i a partir d’aquí saber quin és el resultat.
I tot això us ho dic perquè he llegit que l’ajuntament de Arenys de Munt, farà una, consulta a la població, ho hem de dir així perquè no se’ls permet dir que és un “referèndum” o “consulta popular” per saber si volen un estat català independent.
La proposta ha estat recolzada per tots els partits politics del municipi a excepció del PSC, així doncs animo a la resta de poblacions de Catalunya a plantejar una consulta com aquesta als seus conciutadans, i saber realment que pensen sobre aquest tema.

Control d'alcoholèmia

Us penjo un video que m'han enviat i m'ha fet molta, moltíssima gràcia, quin tio aquest. Té collons, o més ben dit, porta una merda que no s'aguanta.

A ningú que se li acudeixi ara fer igual quan us parin la patrulla dels mossos d'escuadra, ehh !!

El meu primer compostador

Abans d’ahir vaig finalitzar la construcció del meu primer compostador. No ser si funcionarà o si està ben fet, però d’una cosa n’estic orgullós, i és que ja han passat dos dies i no ha caigut !!!
He estat remenant amb foros i pàgines varies, i al final he fet un mix de tot i le realitzat al meu gust.
El compostador està fet de fustes de palet, juntament amb un quants, per no dir molts tornillos, per tal que tot quedi ben agafat. La part de dalt sobre, és una porta per tal de poder-hi tirar els restos orgànics, restos de menjar i altres. I per altre banda tenim la porta inferior, que servirà per enretirar l’abono un cop s’hagi transformat de forma natural tot aquests restos orgànics.

Si algú se'n vol fer un, el link que us deixo ho explica molt bé, fet amb fustes i palets.

http://foroantiguo.infojardin.com/showthread.php?t=158969

Aquí us deixo unes fotos del meu compostador.

Crisis? Per qui !!

Aquest dies només tenim en boca la paraula, CRISIS, que si l’atur s’està incrementant tant, que si aquella o l’altre empresa ha plegat, que si el veï l’han acomiadat, etc., però i del tercer món, qui en parla? Com afectarà aquesta crisi a la gent més desfavorida? I el que aquí col·laborava amb alguna donació a ONG i ara ben just en té per ell perquè ja no treballa, o el qui no vol fer donacions per que qui sap el dia de demà si.... I els països del primer món, els quals destinen un petit, molt petit percentatge del seu PIB?
I per cert, segons noticies del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, les previsions són que la crisi provocarà que 90 milions de persones més estiguin en situació de pobresa extrema en aquest any.
Però aquesta crisi, pels països pobres no és la primera, sinó que n’és una més, primer va ser la crisi dels aliments, desprès els dels combustibles i ara una crisi que per desgracia afecta globalment a tots els països, i provocada en gran part per la mala praxis del sistema financer.
Només una dada a tenir en compte segons un portaveu de Oxfam, “la asseguradora AIG (asseguradora en problemes de liquiditat a causa de la crisi financera) ha rebut 50.000 milions de dòlars més d’ajuda que tots els països pobres junts”.

Qui estigui interessat en les perspectives del FMI i del BM us deixo link amb “Informe sobre Seguimiento Global 2009”.

http://siteresources.worldbank.org/INTGLOMONREP2009/Resources/GMR2009-Spanish_ovw.pdf

Temps d’espàrrecs

Aquest any, diguem gràcies a la pluja o al temps esbojarrat que fa, és any d’espàrrecs. Nomes cal sortir pels camps i marges de la comarca per veure com ramats d’una espècie lliure i abundant, anomenat "personus jubilatus", campen lliurament en busca d’aquest llarg i prim tresor que creix entre les herbes i marges dels camps.
L’espàrrec, anomenat (Asparagus officinalis) es la gemma comestible de l’esparreguera, un arbust embolicat que creix en moltes regions del món, una d’elles aquí, i sort perquè estan boníssims.
Una de les maneres de cuinar-los que més m’agraden es fer-ne una truita d’espàrrecs, fantàstics. Si es el cas com aquest any, on n’hi ha en abundància, es poden congelar, i així en pot disfrutar tot l’any.
Qui vulgui saber més dels espàrrecs i les seves propietats es pot visitar la següent adreça:

http://www.botanical-online.com/esparragoscatala.htm

Un cap de setmana per…

Fa uns dies varem tenir la necessitat de marxar, esvair-nos de la rutina que portàvem a sobre, el fer el mateix cada dia i cada cap de setmana.
Així, que varem marxar i varem decidir anar a un poblet de Osca, un poblet on el Josep M ja hi havia estat, i on deia que era tan bonic.
Així que, apa, cotxe i fer la ruta cap a....Alquezar, si Alquezar, un petit poble, on només hi viuen uns 180 habitants, fixes, però que els caps de setmana es duplica o més, i els estius, temporada de barranquisme i rutes a peu o bici, es triplica o més.
Aquella zona, ubicada a la “Sierra de Guara”, fins no fa molts anys era una zona agrícola i ramadera exclusivament, però arrel de l’arribada de gent francesa van dinamitzar el turisme i van promocionar i posar de moda el barranquisme, escalada, etc.
Ara, poble que viu quasi exclusivament del turisme, es lloc de trobada d’escaladors i gent que practica el barranquisme.
Doncs bé, no cau gaire lluny, nomes a uns 200 i pico quilometres de Vilafranca del Penedès, i a unes 2 hores i mitja, sempre a velocitat dintre dels límits.
Per anar a parar a Alquezar, la manera més ràpida, no diem la més bonica, es agafar l’autopista direcció Lleida, un cop arribem a Lleida, ens agafem la carretera direcció Monzón, i un cop arribem a Monzón, on podem visitar el fantàstic castell que tenen sobre la vila, agafem direcció Barbastro. En aquesta zona, alies zona vinícola de Somontano, hi tenim varies bodegues molt interessants les quals es poden visitar, però la que sobresurt per sobre de les demés, encara que només varem visitar aquesta, es la Irius, i si la veieu per la carretera, ho entendreu, direcció Barbastro, venint de Monzón a la dreta. Es espectacular, una bodega totalment nova, fa un parell d’anys que està oberta, i si no us raca gastar-vos 10 € us ho recomanem visitar-la, per moderna i espectacular.
Doncs, un cop arribem a Barbastro, agafem una altre carretera direcció cap a Alquezar.
Ja veureu que es un poblet molt bonic i acollidor, lloc on un es pot relaxar i pot disfrutar de la natura, passejant o fent el que un més li plagui.
Pel que fa a l’allotjament, no us preocupeu, hi ha molt a triar, encara que per Internet molts d’ells no hi son.

Sorolla a BCN

L’altre dia vam llegir que feien una exposició de Sorolla al MNAC de Barcelona, i desprès de varis caps de setmana de voler anar-hi, al final vam poder aquest dissabte.
L’exposició es centra amb una petita part dels quadres de Sorolla, en concret amb uns que els hi va encarregar la Hispanic Society of America de New York, per tal que dongues una visió de l’Espanya d’aquella època.
Quan hem sortit de veure l’exposició, hem reflexionat un moment sobre el que havíem acabat de veure, i si, son fantàstics, uns quadres gegants, que la majoria pintava “in situ”, amb un nivell de detall fascinant, com a fotografies pintades, i jugant amb la llum i les ombres com ningú.
Els quadres son de diferents regions de la península, Galícia, Catalunya, Andalusia, Extremadura,etc, i on Sorolla reflecteix els productes, festes o vestits típics de la zona.
I pensa que tot això fa centenars d’anys, doncs no, això si que ens va xocar, fa tan sols cent anys com qui diu, una Espanya totalment diferent a l’actua’l hi ha la que hem conegut.

Per qui la vulgui anar a veure l’exposició està des de 20 febrer al 3 de maig de 2009.
Per cert, es gratuïta, que això encara la fa més atractiva : )

Aprofitan el bon temps

Avui aprofitant el bon temps que feia, solet i bona temperatura, hem agafat la moto i ens hem permès una petita volteta, i ens hem acostat a Sitges.

Ens hem trobat que al passeig de la platja feien el Festival Internacional de Patchwork. Crec que hem arribat a l'hora justa, ni molta ni poca gent, just per poder caminar i admirar aquests fabulosos treballs.

Per qui no sàpiga que és el Patchwork, consisteix en crear a base de trossos de roba, més o menys rectangulars, una manta, un tèxtil de vestir o el que un vulgui.

Sembla mentida la feinada que porta, i les figures que realitzen, dignes d'admirar. Et pots trobar des de fabulosos quadres, fundes de coixí, mantes, etc. tots fets amb molta gràcia.

Aquí en teniu un exemple.

Gran Torino

Títol: Gran Torino

Director: Clint Eastwood

Repartiment: Clint Eastwood, Brian Haley, Geraldine Hughes, Brian Howe, John Carroll Lynch, William Hill, Joan Cusack, John Goodman, Kristin Scott Thomas, John Lithgow

Productor: Clint Eastwood, Bill Gerber, Robert Lorenz, James Murakami, Jerry Bruckheimer

Temps: 116 minuts

Any: 2009

País: EE.UU.

Distribuïdora: Warner Bros.


Com no, anar a veure una pel·lícula del senyor Clint Eastwood és apostar a cavall guanyador, com sempre no ens deix de sorprendre, amb bones pel·lícules i amb unes interpretacions millors.
Crec que no he vist cap pel·lícula del Clint Eastwood que m’hagi deixat indiferent , i que a la vegada m’hagi agradat, bé, poder ni va haver una que no hem va agradar molt, la vaig trobar una mica pastelon, “Los puentes de Madison”.
Aquesta nova pel·lícula, si nomes has vist el tràiler i tens en compte el nom de la pel·lícula, alies cotxe dels anys 70 americà, t’imagines un altre tipus de pel·lícula, o al menys jo m’ho imaginava, però un cop la acabes de veure, veus que es una pel·lícula on deix al descobert varies, per no di moltes de les misèries de les persones, de la cultura i vida americana, i de la societat.
A traves d’un personatge el qual interpreta el senyor Clint Eastwood, un excombatent de Corea i extreballador de la Ford retirat, i el qual se li acaba de morir la seva dona.
Aquest personatge, Walt Kovalski, és un racista empedreït, però que degut al fenomen de la immigració es troba vivint en mig d’un barri ple de coreans, i negres, on la llei de les bandes impera.
En fi una pel·lícula per veure, la qual et farà riure, pensa i plorar, tot combinat durant els 116 minuts que dura la pel·lícula.

Puntuació: 4,9 / 5