8 capítol - Viatge a Tailandia

10-11-2007 NONG KHAI En els moments que m’he despertat, mentre anàvem amb bus, m’he adonat que el nostre conductor de bus, anava a tota llet, anava avançant camions i cotxes com si fos allò un deportiu. Total, 12 hores fins a Udon Thani.
Un cop s’arriba a la part est de Tailàndia, ja es veu que es respira un ambient diferent, més relaxat, la gent te unes faccions diferents, més amables, i no es tan turístic.
Allà mateix, a l’estació de bus agafem un altre bus cap a Nong Khai, que ens costa 40 baths, i dura el trajecte 1 hora.
Aquí a Nong Khai, els únics pesats son els dels Tuks-tuks, el resta de la població son molt calmats i tranquils.
Tenim el primer contacte amb el gran riu Mekong, es gran, però me l’imaginava molt més gran, ja que me l’esperava tan immens i gran com el que vam veure a Birmània, el Ayewardi.
Anem a allotjarnos al Muut Me Guest House, però ens trobem que esta ple, així que continuem buscant i anem a parar a un que esta molt bé, i que es diu Runa Thai, i que surt l’habitació doble per 300 baths.
Nong Khai, te un mercat extens paral•lel al riu Mekong, el qual està cobert i on la majoria de venedors son d’origen xinès.
Al vespre anem a fer un tom amb vaixell, que ens costa 100 baths i dura 1 hora.
Després de sopar anem al mercat nocturn i ens trobem que fan la festa del temple xinès de Nong Khai. Durant la tarda ja ens havíem trobat pels carrers una cercavila que fan amb dracs, bastoners, caps grossos i altres.
Ara, anem a una especie d’explanada amb grades on fan la festa, i fan espectacles espectaculars, d’arts marcials teatre, etc. Un dels espectacles, consisteix en que un home puja a una canya de bambú, de uns 10 metres i amb una pal encès fa acrobàcies.
I un cop acabem de veure el munt d’espectacles anem a dormir a la guest house.

11-11-2007 NONG KHAI Avui ha sigut un dels dies més divertits que he tingut aquí a Tailàndia, i us preguntareu per que, oi?
Doncs perquè hem llogat una moto, una súper moto Honra de 100 cc, i que tenia 4 marxes semi automàtiques, o sigui, que no tenia embrague. Aquesta moto, a la que passaves per sobre dels 60 km/h, tremolava tota, però s’ha comportat molt bé, ja que hem fet més de 100 km i no hem tingut cap problema.
Primer, hem fet excursió cap a Tha Bo, un poble a uns 20 km i que no te rés d’especial, bé, això es el que buscàvem, cap turista i ambient totalment de poble rural. Ens hem assentat a fer un té al mercat, iens han donat el te i una altre espècie de té, que en diuen “miiu”, i que sembla el color aigua treta del mateix riu Mekong, ja que tenia un color carbassos com quan el riu baixa remogut. Aquest portava segons vam entendre, llet condensada, unes herbes, que no les sabem, i aigua, resultat, bonissim.
Després de donar un tom pel mercat i el poble i el temple, i veure un parell de casaments, ja que era diumenge, tornem direcció a Nong Khai.
Abans d’arribar a Nong Khai parem a dinar a un xiringuito de carretera, molt bon dinar, i desprès parem en un caminet que va cap a dins els camps d’arròs i hortalisses, per veure els camps i els agricultors treballant. La ribera del Mekong es rica en el cultiu de tot tipus d’hortalisses, ja que el sòl es molt fèrtil.
Tornant ens acostem al pont que comunica amb Laos, anomenat el “pont de l’amistat”, i intentem informar-nos de com passar a Laos, però el tio que està a l’aduana no entén res d’angles, o sigui que o deixem estar ja que no tenim dies suficients. Després anem a visitar el recinte de Sala Keaw Koo, un personatge que era monjo budista, chaman i no se quantes coses més, i que es va dedicar a fer escultures de toixos i formigó de budes i divinitats hindús, i que realment es un lloc on s’ha de visitar, sense falta, l’entrada val 10 baths.
La tarda vespre l’hem dedicat a vaguejar per la ciutat i provar pinxos i plats de les parades nocturnes que hi ha al carrer Prajak Rd., i que estan molt bé i bons, 10 pinxos valen 30 baths. I després de tot això a dormir.